Inés Anastasia Barti Rodrigues_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
Ell. Felicitat. Amor. Moltes. Oportunitats. Malgastar. Perdre. Desaprofitar. Tren. Culpabilitat. Remordiment. Frustració. Penediment. Pensaments. Veure’n. Altres. Junts. Enveja. Tristesa. Malestar. Sentiments. Confusió. Voler. Sentir. Imaginar. Experiències. Gaudir. Moments. Llocs. Paradisos. Menjar. Divertir-se. Parlar. Descobrir. Quedar. Riure. Viatjar. Aventura. Temps. Tu. Jo. Adonar-se. Acabat. Oportunitats. Pena. Penedir-se. Desil·lusionar-se. Buscar. Recercar. Fallar. Oblidar. Sortir. Amics. Diversió. Secrets. Contenta. Festa. Records. Bons. Oportunitats. Pensar. Recordar. Aprofitar. Orgullosa. Conèixer. Apropar-se. Ajuntar-se.
Alguna cosa misteriosa
Anna Novo Ferreira_3r Col·legi Sagrada Família
Un cop estava asseguda en un banc d’una plaça. De sobte vaig començar a imaginar-me com seria el meu futur. Pensava en coses que mai m’havien passat pel cap. No sabia si eren impressions o imaginacions: algunes coses no gaire fascinants i d’altres força agradables, tampoc no n’esperava gaire. En aquell instant vaig sentir una sensació nova. Em passaven coses inexplicables i irreals. En un moment es va interrompre el futur que m’imaginava i vaig sentir una altra emoció estranya. Era com que el món es transformava en pitjor i potser ja ningú existiria. Bruscament alguna cosa em va deixar confosa. De cop, vaig rebre una trucada inesperada…
Les meves desgràcies
Clàudia Novo_3r Col·legi Sagrada Família
Porto molts dies bastant preocupada. Els meus pares es volen divorciar i jo no ho accepto. També la meva àvia té càncer i diu que durant les nits sent unes veus dels esperits dels meus besavis. Diuen que continuï endavant, que no es rendeixi, que té una família meravellosa. Ella s’emociona, però una cosa estranya ens diu que quan les veus desapareixen, apareix algú i li fa canviar totalment les idees, és com algú que li tenia enveja en un passat. També li diu que faci certes coses perquè si no, algú es morirà en aquell moment. Ella se’l creu i es preocupa molt, perquè té por que la veu li faci mal als seus éssers estimats.
Sofriment
Arnau Grande_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Els rajos de sol em fan obrir els ulls. –És avui– em dic. Vaig assimilant quin dia és. Avui comença la guerra i el sofriment. En pocs minuts passa el bus direcció al camp de batalla. M’he de preparar. Prenc una beguda d’un color marró fosc que em recorda a sentiments desagradables i vulgars. Busco a l’armari el vestit d’avui. Passo entre vestimentes de campanyes passades fins que trobo la que busco. Em vesteixo recordant moments passats i trec un petit somriure. Surto de casa i l’autobús es planta davant meu. Pujo amb por però convençut. M’assec al darrere amb en Joan, un vell amic, que em pregunta:
–Has fet els deures de naturals?
Records
Eloy Mandicó_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Recordo amb nostàlgia els meus aniversaris. En un em van regalar l’avioneta de joguina que tant volia. La meva família em cantava la cançó d’aniversari feliç i la meva àvia plorava d’alegria. Recordo com la meva germana sempre em donava un petó a la galta i els meus pares m’estiraven les orelles comptant els anys complerts. Recordo com a l’escola els amics em tornaven a cantar moltes felicitats i també el sabor dolç de la xocolata del pastís. Ara, ja no sento res i només rebo plors dels meus pares, la meva germana i els meus amics. Ara ja només rebo flors. Ara visc amb la meva àvia, on la vida és més tranquil·la i el cel és infinit.
Viatge al centre de la Terra
Eduard Puig_3r A Col·legi Mare Janer
Aquell dia no hauríem d’haver sortit. Els núvols presagiaven quelcom dolent. Em vaig llevar amb el peu esquerre, els crits de la mare perquè no arribàvem, el trànsit col·lapsat, la meva germana empipant-me tot el trajecte. Però el pare insistia i insistia. I arribàrem a l’aeroport cansats, encaminats cap a La Palma. Ja instal·lats a l’hotel, i encara que sembli mentida, teníem ganes de visitar-la. Érem a la carretera, i allà al mig hi havia un urbà parat fent recular els cotxes. Un volcà havia entrat en erupció! Vam haver de deixar l’equipatge a l’hotel. Ja ho havia dit jo, ens hauríem d’haver quedat jugant a la Play!
La pesada nit
Eduard Fernández López_3r A Col·legi Mare Janer
Aquella nit va començar malament. Tot de cap per avall. Mentre ella feia el sopar, la cuina semblava una quadra. A l’hora de menjar, al pare li queia tot a terra. A l’hora de fregar els plats semblava un calvari. A l’hora de netejar-se les dents el germà petit va deixar el mirall del lavabo brut de pasta de dents i molta aigua. Després d’això feia falta veure una pel·lícula. Enmig de la pel·lícula se’n va anar la llum. Vam decidir anar-nos-en a dormir perquè ja era tard. Mentre dormien, a la casa dels veïns se’ls van trencar les canonades de l’aigua. Ja eren les quatre de la matinada. Aquella nit se’ns va fer feixuga de veritat.
Una setmana de vacances
Tiago Vieira Gomes_3ème I Lycée Comte de Foix
Quan estic de vacances em desperto molt tard, aprofito per descansar, esmorzo i em poso a jugar a la Play amb els amics. Juguem al GTA i ens divertim i a vegades fem com si fos real. Si ens avorrim passem a un altre joc com el FIFA, si tots hi estem d’acord. Quan ens marquen un gol ens enfadem molt, però molt, principalment al Fut Champion, perquè si no en guanyes quatre no et classifiques i no tens bons premis. Si m’enfado molt canvio de joc o miro Netflix. Després, si em canso surto de casa, vaig al parc o faig alguna cosa per no avorrir-me. Quan torno a casa, ajudo a preparar el sopar, sopo, recullo i m’instal·lo davant la televisió amb els meus pares
El V-TEC
Alex Loureiro Marinho_3ème I Lycée Comte de Foix
Un dia em vaig despertar amb ganes de fer una volta amb el cotxe i vaig agafar el meu Honda Civic ek9 tipus R, que m’agrada molt, i com que visc a Alemanya, hi ha autopistes sense límit de velocitat, vaig ficar el comptavoltes a dalt de tot. Vaig arribar a ficar-lo a 290 km/hora perquè portava algunes modificacions ja que la velocitat màxima de fàbrica és de 225 km/hora. En aquell moment, les coses passaven tan ràpid que la mínima equivocació podia fer que tot se n’anés en orris, però no m’importava gens. Ho vaig pode fer. Quina il·lusió! Després, vaig anar a netejar-lo i el vaig aparcar, ben net al garatge amb els meus altres cotxes.
Comiat
Gerardo Vizmanos Alegre_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava allí, reclinat al mig de la sala. En cinc minuts, li treien la màquina d’oxigen. Estava davant d’ell, els seus últims minuts de vida; i jo sense saber què dir, sense saber què fer, només observant-lo fixament i reflexionant que ja no hi seria mai més. Li volia dir totes les coses que sentia, les que m’agradaven d’ell i que em feien riure i a la vegada cabrejar-me, però no em sortien les paraules. I ja era massa tard. Ara seguiria vivint la meva vida sense ell, jo sola perquè des d’aquell dia que va intentar interrompre la seva també me la va prendre a mi. La meva vida sense ell no té sentit. Però ell no ho sabia.
Nova vida
Mariana Ferraz Ribeiro_3r B Col·legi Espanyol María Moliner
Estava preparada. Volia començar una nova vida.
Després d’adonar-se que el seu xicot tenia una malaltia mortal, la Clàudia va decidir que no volia passar-se la vida amb aquella pena. Així que es va preparar.
Sortí de casa i començà a caminar sota la pluja amb el telèfon a la mà, preparada per rebre la trucada. Sentia com li queia la pluja i la relaxava. Minuts després va sentir que el mòbil vibrava. Va contestar i li va arribar la notícia que feia dies que esperava i que més por li feia. No va dir res i va penjar el telèfon. Sentia les llàgrimes caure pel seu rostre i va ser com la Clàudia va experimentar l’inici de la seva nova vida.
El gos
Roger Trilla Clanchet_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Sol. Tancat. Despertar. Esmorzar. Treballar. Dinar. Treballar. Sortir. Tancar-se. Berenar. Pantalles. Jocs. Sopar. Pencar. Dormir. Despertar. Avorrit. Llegir. Esmorzar. Truquen. Capsa. Abandonat. Tristesa. Felicitat. Sortir. Jugar. No pantalles. Felicitat. Responsabilitat. Envellir. Feinejar. Arribar. Acariciar. Amor. Ancià. Metges. Tristesa. Recuperació. Felicitat. Amor. Jugar. Deteriorament. Medicines. Diners. Ruïna. Laborar. Recuperar. Cansat. Segons. Minuts. Hores. Mesos. Anys. Temps. Vell. Revisions. Malaltia. Recuperació. Recaure. Mort.
Rutina.
Desconfiança
Lara Carvalhosa Cerqueira_3r B EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Després de fer-me feliç, il·lusionar-me, utilitzar-me i jugar amb mi. Tot va canviar… Sense motius, sense jo saber el perquè, de sobte va fer com si res. Va marxar. Em va substituir i em va fer mal. Temps després em vaig adonar de les coses. Vaig veure que jo no mereixia el mal que ell em feia. No després del que vaig donar per estar amb ell. Va tornar. Però jo no vaig ser la mateixa. Tot va ser diferent. Va arribar algú que sí que em feia estimar-me. Amb ell em sentia segura, però al llarg del temps va agafar confiança i sabia com fer-me mal. Jo l’estimava a pesar de tot, però res va ser el mateix.
L’habitació blanca
Mireia Pardo_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA
Estic en una habitació tancada, blanca sense finestres ni portes. Porto una bata blanca, només recordo que estic en una banyera plena de sang. De cop apareix una noia, Eufòria. Comença a riure i diu: “Surt d’aquí, Emma, anem de festa. És igual com estiguis, t’ho passaràs bé!” Després, la Sadina que l’adverteix: “No baixis, queda’t aquí, passa de tot, no facis res”, i la tercera noia, Irania, que crida “podeu parar, fes el que vulguis, Emma! Total, a ningú li importa!” “L’Emma encara està en coma, creiem que ha sigut un intent de suïcidi i li hem detectat un trastorn bipolar”, va informar el doctor a la família.
Adrenalin
Aintzane Oyaga_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA STA. COLOMA
Quan començo a caminar i a notar el sol que pica el meu cos, però també que queda poc per gaudir de l’aigua. Quan em poso el neoprè i l’arnès, la sensació de saber que et divertiràs moltíssim. Entro i sento la fredor de l’aigua gelada als meus peus, sé que aquell dia passarà volant. I de sobte toca penjar-se des d’una cascada molt alta per gaudir l’aigua caure per la cara, entrar pel neoprè i saber que comences un nou barranc i una nova aventura. Quan s’acaba, penses que et queda temps per arribar al cotxe, però recordant que has fet una cosa que t’apassiona i sobretot fent-ho amb el teu pare, algú que estimes.
Adeu
Ona Torres Fernández_4t B Col·legi Mare Janer
Van ser els pitjors minuts viscuts. Ell ja s’acomiadava per sempre, i tenia els ulls plorosos i apagats, sense la màgia que transmetien abans. I alhora, li emergia un somriure. Mai no havia notat una connexió tan gran amb algú, una connexió que no duraria gaire més. La seva veu calmada em va dir les seves últimes paraules. Va haver-hi un silenci. Un silenci profund. Un silenci buit. I es va apagar. I no hi era. Acomiadar-me d’ell no va ser fàcil. Tot es va aturar. Les emocions i les llàgrimes van ser vives, i no sabria dir si tancaven una ferida o si n’obrien una altra. Va ser inevitable dir-li la darrera paraula. Un adeu per sempre.
Fins aquí
Aitana Colobrans Sanjuan_4t B Col·legi Mare Janer
Entres en l’adolescència i el teu món canvia, ja no reconeixes el que t’envolta. La gent en qui creies ja no és com era i et comença a fallar. També tu mateix has canviat i te n’adones, saps que et comportes diferent amb tots. Ja no confies en ningú. El dolor ha mutat i ja no és físic, sinó emocional. Les nits s’han convertit en un infern.
I apareixen les preguntes i comences a donar tombs al cap. Què és la confiança? Què vol dir confiar? És un poder. El poder que li dones a algú per destruir-te en qualsevol moment. I per què? Per què fem això? Perquè estem convençuts que no ho farà mai. Arriba un moment que dius prou. Fins aquí.
Les ulleres de l’avi
Mariam Bensaleh _3ème B Lycée Comte de Foix
Un dia, amb tretze anys, el Jaume que era a casa ben tranquil, va rebre una trucada; era del seu avi. Aquest li demanava el favor de portar-li les ulleres que s’havia descuidat a casa seva, ja que no vivien gaire lluny l’un de l’altre. Però llavors, va tenir la curiositat d’emprovar-se-les i es va endur una sorpresa. Amb aquelles ulleres podia veure el món en blanc i negre. Quan les hi va tornar, l’avi va explicar-li que era el metge qui li havia receptat perquè evitaven quedar-se cec. I, des d’aquell dia, no ha deixat de preguntar-se com poden existir ulleres que permeten veure-hi així. Però, encara avui, no ha trobat cap resposta.
El gos estrella
Clara Mateus Sobral_3ème B Lycée Comte de Foix
Tot va començar quan jo tenia cinc anys. El gos del meu pare ja tenia l’equivalent a deu anys d’un humà, es deia Max i tenia molta energia. Recordo una anècdota que m’han explicat sovint i és que una vegada que el van soltar de la corretja se’n va anar directament cap a mi i em va fer volar pels aires. Després d’allò, van passar moltes vivències i anys i es va anar fent més gran i assenyat. El seu millor amic era el gatet que teníem que es deia Mixu. Jo me’ls estimava ambdós tot i que eren lluny de mi perquè es van quedar a Portugal i nosaltres vivim a Andorra. Ara bé, els anys passen i s’ha convertit en una estrella molt brillant.
Redescobrir el món
Claudia Iglesias_4t Col·legi Sagrada Família
Malauradament els humans aprenem a base de cops. La pandèmia va venir a canviar el món i a ensenyar-nos lliçons de vida. Vam descobrir que la família i els amics eren vitals i vam enyorar abraçades i petons. Vam valorar moltes professions imprescindibles en les nostres vides com les dels metges o les infermeres però també altres com la feina dels agricultors, els botiguers o els transportistes. Vam apreciar les coses petites com fer un passeig per la muntanya, les olors, la brisa del mar o simplement el vent a la cara. I vam veure que abans érem lliures i no ho sabíem. Ens queda el més important, que quan tot passi no se’ns oblidi!