e_640

Marc Gríful Lara_3 B Col·legi Sant Ermengol
Una noia de Brooklyn passejava cada dia per davant del llac. Sempre s’aturava a donar pa als ànecs. De petita hi anava sovint amb el seu pare, però ell va morir quan tenia tan sols sis anys. Des de llavors hi anava sola, però notava que ell, el seu pare, sempre anava amb ella. No era mentida, sempre la perseguia un home sospitós, tot i que ella no ho sabia. Que estrany, l’home tenia una jaqueta marró, un barret negre i pantalons texans; la mateixa roba que tenia el seu pare abans de morir.
Un matí, l’home ja no hi era.
Un barret flotava al mig del llac. L’home sospitós surava a l’aigua. Li va treure el barret: era el seu pare.

Gisela Gras Joval_3 B Col·legi Sant Ermengol
Tenia tantes ganes de veure’l… “Tinc ganes de veure’t”, (aquest va ser l’últim missatge enviat per l’Alba).
Amb tota la sabata xopa vaig continuar. Aquella ombra misteriosa anava darrere meu. Portava mesos esperant aquell moment. Per fi veuria l’Alba de nou.
Em posava nerviosa; a cada passa, l’ombra també en feia una. Només volia retrobar-me amb ell. L’Alba sempre era puntual, però jo ja portava mitja hora esperant-la. Per què em perseguia? Em trucava algú. Vaig despenjar i només vaig temps de cridar. Vaig trucar-li. Quan va respondre’m, només vaig sentir un crit seu i em penjà. L’única pregunta que em feia era: la tornaria a veure?

Mar Sousa_3r C EA 2A Ensenyança Santa Coloma
Els veig, aquí estan rient i abraçant-se com dos adolescents enamorats, vivint la vida i gaudint-la, i jo aquí asseguda a la meva butaca i pensat amb els meus dies de jove gràcies a ells. El primer cop que em vaig enamorar i com em sentia. Quan vaig ser major d’edat, quan vaig marxar i viatjar pel món tot el que vaig voler, quan em van dir que estava embarassada, quan em vaig casar, quan em van dir que seria àvia i sobretot quan va néixer ella, la meva neta. Ara la tinc aquí davant amb setze anys, amb xicot i que ja no vol saber res de mi. La veritat, no em puc queixar, però també us he de dir que ser àvia cada dia cansa més.

Ylenia Romo_3r C EA 2a Ensenyança Santa Coloma
Diners, això és en el que pensava la Valèria quan sortia per la porta. Què són els diners? S’han convertit en una necessitat de supervivència. Per què volem més diners del compte? Per assegurar-nos de poder viure bé. Si no tinc diners, seré feliç? Què som capaços de fer per diners? Podríem morir per ells? I quan la noia encara anava sortint del banc amb una bossa que portava 3 milions d’euros, li va fallar la cama i no va poder seguir els seus companys. I de cop, un tret, i un altre, i un altre, fins que la noia va caure al terra. Llavors no pensava en diners, pensava en el que podia haver fet per salvar el seu fill amb càncer.

Ruben Freitas_3ème I Lycée comte de foix (Edició 2021-2022)
L’estiu passat estava a la platja amb la meva família i li vaig demanar al meu pare si podíem anar a donar un tomb amb una moto d’aigua. El meu pare em va dir que sí i vam estar uns 15 minuts donant tombs. Vaig veure una illa i li vaig dir al meu pare que si podíem anar-hi. Quan vam arribar ens van envoltar en menys de 5 minuts un grup de taurons molt grossos. Vam tenir por perquè estaven envoltant la moto i no teníem el mòbil per demanar ajuda. Vaig començar a cridar de tanta por i cada vegada apareixien més taurons al voltant de l’illa, on hi havia gavines mortes i tot tipus d’animals… Continuarà like per a la segona part.

Ariadna Monteiro Pinheiro_3ème I Lycée comte de foix (Edició 2021-2022)
La gent diu que el dolor sentimental més fort és quan es mor un ésser estimat. Suposo que tenen raó, però a mi el dolor que més mal em fa és quan una persona que estimo, sense raó, s’allunya. Crec que soc jo el problema i potser sí que ho és, perquè soc massa insegura. No ho sé, però jo sento que quan es mor algú, sé que no se n’ha anat per la seva voluntat, en canvi ,quan la persona és viva i surt de la teva vida, ha estat per alguna raó. Quan estic en aquesta situació, pensaments negatius i milers de preguntes sense resposta, m’envaeixen. Simplement és una sensació que no li desitjo a ningú. La mort és llei de vida, la resta no.

Pilar Segalàs Ebri_3r  Col·legi Sagrada Família (EDICIÓ 2021-2022)
Ahir, en adonar-me que havia malgastat quasi tota la tarda jaient, com un llampec vaig tancar-me a l’habitació amb l’objectiu d’acabar els deures el més ràpid possible. En asseure’m, vaig veure una petita taca negra a la paret i, sense pensar-ho, vaig amorrar-m’hi per distingir què era… i allò era una aranya! No podia perdre temps i li vaig proposar un tracte: “Miri, senyora aranya, vostè no vol acabar escabetxada, i jo, ni ganes ni temps en tinc. Si li sembla bé, serem companyes d’habitació temporalment i respectarem els nostres respectius espais.” I el petit aràcnid s’encaminà lleuger cap a la seva fina i enganyosa teranyina.

Laia Roig Torcuato_3r  Col·legi Sagrada Família (edició 2021-2022)
Hi havia la Maria, era una nena que vivia a Andorra i tenia catorze anys. Era professional amb el telemarc, un esport que requereix molta preparació física. Un dia la Maria va anar a Baqueira a fer una competició i per desgràcia va tenir un accident a la competició, es va trencar el menisc i els metges de pistes la van enviar a l’hospital i la van haver d’operar. Al cap d’una setmana de vigilància li van donar l’alta i la van enviar a Andorra a fer la recuperació i tot això. En arribar a Andorra en tenir la primera cita amb el fisioterapeuta la Maria li va preguntar si podria tornar a esquiar i ell li va dir que ho veia difícil.

Lizandro Pinto Nunes_3r A EA 2A Ensenyança d’Encamp

Em desperto, em dutxo, menjo, em vesteixo, em preparo, surto de casa, agafo el bus, dormo, amics, parlo, compro, camino, parlo, arribo… CENTRE. em preparo, francès, treballo, passa el temps, timbre, agafo el material, català, treballo, timbre, em preparo última hora, naturals, ràpid ,timbre, esmorzar, juga futbol ràpid, timbre, pujo, arribo, treballo, espero, m’avorreixo. Jugo, ràpid, timbre, parlo, treballo. Bronca, m’empipo. Direcció, expulsat, castigat, amics. Agafo bus, viatjant, dormir, arribar, pares, parlar, negociar, alegre, berenar, estudiar, nit, jugar, menjo, torno a jugar, ràpid, m’adormo. Un dia normal…

Sintra i Madrid són aquests dos dies les ciutats clau en l’àmbit mundial. A la primera, ciutat portuguesa, es reuneixen els màxims mandataris pel que fa a política monetària, sent els presidents dels principals bancs centrals. L’amfitrió és el Banc Central Europeu, amb la presidenta, Christine Lagarde, rebent Jerome Powell, president de la Reserva Federal, i Andrew Bailey, president del Banc d’Anglaterra. El trio de mandataris basarà el seu debat sobre el risc d’estagflació en l’economia global. A la segona, la capital espanyola, s’han reunit els màxims mandataris dels països que formen part de l’Aliança Atlàntica, dels seus amics i convidats en el context de la Cimera de l’OTAN, una de les més importants donat el context actual de conflicte entre Rússia i Ucraïna, i amb l’esperada entrada dins de l’organisme de dos països com Suècia i Finlàndia. Cal recordar que Turquia finalment va retirar les seves reticències que els dos països nòrdics entressin a l’OTAN, abandonant les polítiques de neutralitat que tantes dècades han perdurat. D’altra banda, ahir es coneixia la dada de la inflació espanyola, la qual batia rècords. La dada de juny ha fulminat el màxim que es va marcar el mes de març, arribant fins al 10,2%, el seu major nivell del 37 anys. L’alimentació i la gasolina han estat els dos factors que, com en les últimes dades, han contribuït majorment a aquesta alça. D’altra banda, la pujada dels preus del petroli continua, en un context de problemes de Líbia, exportador clau del nord de l’Àfrica.

Martina Rivas Rodrigo__3ème E Lycée Comte de foix
Quan era petita, m’encantava llegir històries d’amor, en què l’estereotip d’amor perfecte no hi faltava. Pensava que quan fos més gran trobaria algú que m’estimés tal com soc. No tinc la suficient maduresa per parlar d’amor ni de relacions, perquè tampoc n’he tingut cap, però puc afirmar perfectament que la meva idea era errònia i que de fet l’amor és una de les coses més perilloses que existeixen. Quan estimes algú hi confies, t’obres, ho dones tot i moltes vegades aquesta persona no sent el mateix que tu. Però no solament en les relacions amoroses, sinó també en l’amistat. I el pitjor és que al final és culpa teva per estimar.

Judit Fernández Nogueras_3ème E Lycée Comte de foix
Els pallassos generen una gran controvèrsia, hi ha gent que s’entreté, però hi ha gent que s’inquieta. Sempre m’ha semblat curiós que el concepte de pallasso, que prové d’intentar divertir i fer riure, sobretot als nens, pugui provocar tanta paor i por, però sobretot i irònicament als més petits. Jo, tenia molta por de petita, personalment aquesta por era causada per un efecte psicològic, és a dir, pel maquillatge, per aquells trets exagerats, el nas vermell, però sobretot el somriure constant però fals, em causaven una sensació d’incomoditat que no m’agradava, ja que m’ocultaven la identitat de la persona i les seves intencions.

Leonor Pereira_3r C  Col·legi Mare Janer
El canó d’aquella arma m’apuntava directament al pit, mentre tu deies que tot allò passaria molt ràpid i em subjectaves la mà. De sobte, una llàgrima em va caure per la cara. Me la vas netejar i vas somriure. Jo tremolava de por i tu l’únic que feies era dir-me que tota la culpa d’aquell acte. La meva mirada es va fixar en el terra on hi havia el cos del meu marit dessagnat i amb un lluent forat al cap. Vaig apujar la mirada i tu em miraves amb aquells ulls plens de ràbia. Llavors, em vaig penedir de parir-te i vas disparar amb el gallet d’aquella arma que em va traspassar el cor. Però mai t’he deixat d’estimar, fill.

Aina Torrell_3r C Col·legi Mare Janer
Estimada àvia,
Recordo aquelles tardes de perruqueria a casa teva, aquelles tardes al parc penjant de les barres com a pernils, aquelles nits del sopar de Nadal amb tota la família reunida, quan corria a la teva habitació per agafar la roba de l’armari i disfressar-me amb tot el que trobés per allà. Aquells matins d’esquí amb família, els gelat d’estiu de cada tarda, aquells balls als magatzems dels súpers, i tampoc no vull oblidar tots aquells viatges.
Des que no hi ets, han passat moltes coses, però cap d’aquestes farà que m’oblidi de tots els moments que vam viure juntes. Com tampoc mai m’oblidaré de tu, iaia.
T’abraço.
Aina

Rassim Mahamed Sakhraoui_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
– Dijous 3 de maig 2007.
Aquella nit tan fosca, sota la llum de la lluna amb ella.
Portava un vestit vermell, el seu cabell castany onejava i l’aire bufava molt fort. Estava estirat sobre alguna cosa dura. A poc a poc ella s’allunyava. Se sentia un so que semblava ser un tren, cada segon el so s’apropava i es feia més fort. He intentat cridar-la, però ella ja no hi és.
La llum s’acostava més i més, no podia veure res. Aquella nit va ser inoblidable. Tots aquells moments passats amb ella, totes aquelles nits. Era tan estúpid de pensar que una persona com ella em podria estimar a mi.
Però l’única cosa que ella va fer va ser deixar-me aquí…