Isabel Sucarrats_3r C COl·LEGI MARE JANER
Recordo els dies d’hivern. Veure, arraulida des del llit, caure els flocs de neu lliscant per la finestra i com s’anaven acumulant fins a no deixar passar la llum del dia. La felicitat que em produïa quan sortien els primers rajos de sol, les presses per posar-me la roba d’abric i anar a fer l’àngel i un ninot de neu. Recordo també el soroll de la neu verge quan l’anava trepitjant.
No vull oblidar aquelles gèlides nits passejant amb la xocolata calenta pel Poblet de Nadal. I les nadales amb aquella olor de castanyes acabades de fer. Per res del món no vull oblidar la màgia que envoltava aquells dies d’hivern, que espero no perdre mai.
Vells amics
Cristina Prieto Pons_3r C COl·LEGI MARE JANER
Més d’un any que et conec i cap contacte tenim, recordo quan ens vam conèixer en aquell telecadira. En baixar una abraçada em vas demanar i des d’aquell moment et vas fer com un germà gran per a mi. Parlàvem dia rere dia, tant a l’escola com per les xarxes socials. Vas començar a tenir un gran sentiment cap a mi i jo cap a tu. Els mesos passaven i la connexió s’anava perdent igual que la il·lusió i l’emoció de parlar-nos. A poc a poc tot marxa i no en queda res. Només et puc donar les gràcies. Ara sí, ja no queda temps, et toca començar un nou camí tant sol com acompanyat. Fins aviat amic, espero que siguis feliç allà on siguis.
El teu amor
Wiam SAAJI_3ème (EDICIÓ 2021-2022) Lycée Comte de Foix
Vaig arribar al món el dia 23 d’octubre, estava a sobre teu, i en obrir els ulls et vaig veure a tu per primera vegada, després de 9 mesos d’espera. Tan sols amb una abraçada de les teves em puc alliberar de tot el que em pertorba. Sempre estàs aquí per qualsevol cosa que necessiti, ja sigui bona o dolenta, per preparar-me un bon àpat, per descobrir nous llocs, per compartir moments increïbles i moments de felicitat. Em saps treure un somriure fins i tot quan l’únic que vull és estar sola i oblidar-me del món. Al teu costat tot és molt més fàcil. Sempre tan present, tan amable, tan generosa, sempre ensenyant-me a estimar!!! Mare…
El nou company de classe
Rubén Pereira_3ème A (EDICIÓ 2021-2022) Lycée Comte de Foix
Era un dia qualsevol d’escola, avorrit i pesat, fins que vaig viure aquell moment inexplicable! Va arribar un nou company. Venia de Cuba i no sabia parlar res de català, era tímid i no es comunicava amb gairebé ningú. A poc a poc, va aconseguir fer-se alguns amics i també va anar millorant el seu nivell de llengua catalana. Al cap d’un any va arribar el dia en que vaig intentar parlar amb ell, i vaig veure que teníem moltes coses en comú. Des d’aquell moment va ser el meu millor amic, una persona meravellosa, honesta i plena de qualitats. Vaig tenir la sort de poder compartir molts moments amb ell. Gràcies per totes aquestes vivències!
Destí
Xavier Orellana Pérez_3r A Col·legi Sant Ermengol
(EDICIÓ 2021-2022)
Va somiar que havia sortit de palau i que caminava pel jardí sota els arbres en flor. Alguna cosa es va agenollar als seus peus i li va demanar empara. L’emperador va accedir; el suplicant era un drac, li havia estat revelat que l’endemà, abans de la caiguda de la nit, Wan-chun, ministre de l’emperador, li tallaria el cap. Va jurar protegir-lo. Al vespre, el cansament i una partida d’escacs adormiren el ministre. Una tremolor sacsejà el terra. Dos soldats entraren, portaven un immens cap de drac xop de sang. El van llançar als peus de l’emperador: “Ha caigut del cel!”. Wan-chun, que s’havia despertat, el va mirar amb perplexitat, “Que estrany, he somiat que matava un drac així”.
Casa meva
Martí Múgica Campbell_3r A Col·legi Sant Ermengol
(EDICIÓ 2021-2022)
Tancar la porta de casa. Gira la clau dos cops. L’enretira i la mira emocionada abans de guardar-la a la bossa. Ho ha deixat tot net i endreçat. Porta una sola maleta, la més gran que posseeix; a dins, el seu raspall de dents, unes mudes, les sabates vermelles, les arracades de l’àvia, l’àlbum de fotos i els seus tres llibres: Dràcula, El Cid i el Tirant. Mai fins ara havia entès la dita “no és més ric qui més té, sinó qui menys necessita”. Ara sí. Abandonava casa seva per no tornar-hi mai més. No tenia altra opció que sacrificar-la al voraç monstre de la muntanya, al capritx de la natura. Almenys ella estava il·lesa, lliure de lligams.
El confinament
Mariona Santaularia Cruz_3ème D Lycée Comte de Foix (EDICIÓ 2021-2022)
Començà el març de l’any 2020. En un principi eren només 15 dies, 15 dies que es van convertir en tres mesos, tres mesos avorrits i entretinguts a la vegada. Efectivament, estic parlant del famós confinament. Alguna cosa que per a molta gent no sé si afortunadament o desgraciadament serà inoblidable. Malgrat tot el dolent que ha pogut portar la covid-19, sempre hi ha parts positives, molts actes de la vida quotidiana que podien causar mal, han estat evitats. En el que més crec que ens ha ajudat és a estimar-nos i cuidar-nos mútuament. En fi, el confinament ha marcat un abans i un després a les nostres vides. Gaudeix del dia a dia!
Els dos amics
Gonçalo Alves Ribeiro_3ème D Lycée Comte de Foix (EDICIÓ 2021-2022)
Eren dos amics que compartien aventures des de petits. Passaven les tardes berenant junts, fent els deures i jugant al pati de casa, mentre els seus pares compartien històries. Durant 10 anys van créixer junts, fins que un dia, un dels dos amics va tenir una germaneta. La família va créixer i la casa es va fer petita. Això va fer que els dos amics es distanciessin, que deixessin de compartir berenars i confidències però, per sort, els pares continuaven parlant. Ara troben a faltar aquells moments, es veuen a l’escola i, de tant en tant, els caps de setmana, però tots dos lluitarien per tornar al passat. Aquesta és la meva història.
No el podia perdonar
Quim Farré Marín_4t C Col·legi Mare Janer (Edició 2021-2022)
De sobte vaig veure els seus ulls reflectint la lluna. Ell estava estirat a terra i tenia cara d’espantat. Era just darrere el bar. Llavors totes les veus, rialles, cançons i qualsevol altre soroll que hi hagués en aquella zona a les dues de la matinada van quedar en un segon pla. A poc a poc arribava gent a veure què havia passat i al cap d’un moment, vaig tornar a la realitat. Vaig començar a sentir sirenes. La gent començava a marxar mentre dos agents arribaven. Aquests em van apartar d’allà. Jo, però, no em treia la seva cara del cap, fins que al cap de cinc minuts, un agent es va apropar i em va preguntar per què l’havia apunyalat.
L’amor és bonic quan és de dos
Antonella Laise_4t C COL·LEGI MARE JANER (EDICIÓ 2021-2022)
Se’n va anar. No sé ni quan, ni com, però ja no era amb mi. Parlàvem cada dia. Ens preocupàvem l’una per l’altra. M’agradava sentir que m’escoltava. Em relaxava la seva veu. Ens vam començar a agradar. Teníem una connexió molt bonica. Em vaig adonar que m’havia enamorat. I el quatre de juny de 2020, una data que mai oblidaré, em va canviar. Em va dir que ja no m’estimava. Va trencar el meu cor en trossos molt petits. Em va trencar a mi. Va sortir de la meva vida. Em va fer fora de la seva. Al final em vaig acostumar que ella no hi fos. A ella no li va fer mal, a mi, sí.
Ja m’he oblidat d’ella, però no del mal que em va fer.
La pandèmia
Pol Coll_3r D EA 2A ensenyança d’Ordino (Edició 2021-2022)
En un dia normal del desembre del 2019, un home de la Xina va anar a sopar tranquil·lament a un restaurant. Li van servir ratpenat fet a la planxa amb salsa de xampinyons de la casa. Un temps després, l’home es va començar a trobar malament, el van portar al metge i li van dir que no sabien quina malaltia tenia i que es moriria. Temps després, tots els que havien estat en contacte amb l’home es van començar a ficar malalts i alguns morien. Era molt estrany.
Es va registrar el virus com a covid-19 i es va decretar el confinament de tota la població mundial. Després d’això, em vaig trobar malament i per això vaig marxar del cinema.
Records màgics
Judith Pacheco_3r D EA 2A Ensenyança d’Ordino (Edició 2021-2022)
Aquella persona era qui em feia aixecar, qui em mantenia desperta, qui obria el llum de la meva cambra fosca i qui, en definitiva, em feia sentir sempre viva. Era una persona que tenia una espècie de màgia i no sabia explicar ben bé per què. Només escoltar el seu nom, sentia que en lloc de tenir budells tenia papallones voletejant per la meva panxa. La seva màgia feia que fins i tot m’estimés a mi mateixa.
Però, com diuen sempre els adults, quan creixes i et fas gran, la màgia desapareix. Dit i fet. Aquella persona tan especial i màgica va desaparèixer, es va dissoldre com el sucre a l’aigua i ara ja només em queden els records.
El telèfon
Eloy Puigsubirà Luciani_3ème H Lycée comte de foix
Un dia m’estava avorrint amb uns amics a Ordino. Feia molta calor, per això vam decidir de pujar a les cascades de Segudet. Vam arribar-hi i estàvem sols. Vam decidir d’anar a banyar-nos, però al cap d’una estona ens tornàvem a avorrir. Un amic i jo vam pujar més amunt. Els altres es van quedar allí. Des de dalt, vam explorar les cascades. Ens vam adonar que no podíem baixar. Durant trenta minuts vam buscar una sortida. L’única solució era trucar als bombers. Solament el meu amic portava mòbil, però no li quedava gaire bateria. Per sort, va poder acabar la trucada i vam arribar a casa tots sans i estalvis.
Yatekomo
Sarah Zago_3ème H Lycée comte de foix
Avui m’he aixecat amb ganes de menjar-me un Yatekomo. He anat a la cuina a buscar-ne un, però no n’hi havia cap. Llavors he baixat al supermercat de sota casa meva i me n’he comprat un. En tornar a casa, me l’he menjat amb delit, però en acabar-lo en volia més. He tornat a baixar al supermercat i, quan ja hi era, m’he adonat que m’havia deixat els diners a casa. He tornat a pujar-hi, he agafat els diners i he tornat a baixar al supermercat. Estava tancat! He començat a plorar perquè desitjava el meu Yatekomo. Finalment he optat per menjar-me una bona pizza de pernil dolç i formatge que estava boníssima.
Històries
Lucas Azevedo_3r A Col·legi María Moliner
Hi havia una vegada una parella passejant per un camp. Se’ls apropa un vellet i els diu que aquell camp era històric, hi havia hagut moltes guerres de samurais. Al cim de les muntanyes les espases dels guerrers eren testimonis dels que havien protegit l’illa i salvat moltes famílies. Van voler anar-hi. El senyor no els podia acompanyar, però els va donar totes les indicacions que els calia per arribar-hi. Així comencen el recorregut. Primer hi havia cartells indicadors, després van veure coses rares: rètols trencats, senyals de guerra, tombes… fins arribar al cim. Va ser fantàstic, hi havia el cos de l’últim guerrer de la muntanya.
El tsunami
Rodrigo F. Clemente_3r A Col·legi María Moliner
Era un dia com els altres dies de vacances a Benidorm, eren tres quarts d’onze del matí, estava esmorzant i a la televisió deien que hi havia un seixanta per cent de probabilitats que hi hagués un tsunami, però jo vaig passar totalment de la notícia. Vaig anar corrent a despertar els meus cosins. De sobte, els socorristes van dir que sortíssim de l’aigua perquè hi havia un tauró i la meva cosina va desaparèixer. Hi havia sang al mar i evidentment el tauró se l’havia menjat… Ens quedava molt poc temps i ens en vam anar a casa. Estàvem marxant i el tsunami ens va agafar, ens vam quedar sense respiració i vam morir…
Plàstic a tot arreu
Ava Lyon Junyent_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp
Allà on anava veia plàstic. A l’escola es fixava en el bolígraf o el retolador de pissarra. A casa es fixava en tots els contenidors de plàstic, guardats a la cuina, o en les plantes falses de la seva mare. Fins i tot a la muntanya veia plàstics a terra. Però el pitjor era el supermercat, no podies mirar enlloc sense veure plàstic o alumini.
S’havia convertit en una obsessió, no era capaç d’aguantar la pressió. Un dia va esclatar, i al mig del carrer, va cridar: “Pareu de malmetre el nostre món!”. No deixava de ser curiós que justament ella vestís una jaqueta de pell de guineu i unes botes de pell de cangur.
Vida d’esforços
Júlia Sánchez Cabral_3r E EA 2a Ensenyança d’Encamp
El dolor que sents quan t’esforces molt. És una pressió que no pots suportar; la suporto per no fracassar. Però arriba un moment en què no pots donar més de tu. Mai no ets prou bo per a algú. Quan intento fer alguna cosa, els records em tornen a fer caure. No sé com millorar tot el meu món, ara necessito noves ales que em tornin a fer volar. La meva vida és molt difícil, no m’imagino la dels altres. Encara no he acabat l’escolarització obligatòria i m’estic ofegant amb els meus sentiments. Em queda un llarg camí per recórrer i per afrontar aquells entrebancs, problemes i aquelles lliçons de vida que encara ara han d’arribar.
Un alumne a 3ème
Sira Lasheras Riberaygua_3ème C Lycée comte de foix
Sabeu, a 3ème ens pressioneu per preparar el Brevet! Els professors no us adoneu que aquesta pressió ens provoca ansietat, pànic i, fins i tot, en alguns alumnes, escarificacions. El que ens ensenyeu és passat o aritmètica, però no ens ensenyeu els perills de la vida. A la nostra edat, necessitem que ens ensenyeu a canalitzar les emocions i a ser més coherents. Als 14, ens demaneu de comportar-nos com a adults, però ningú no ens n’ha ensenyat. A 18 anys estarem perduts, no sabrem ni els riscos de signar un contracte o, simplement, no sabrem ni com fer gestions a la CASS… Si realment voleu confiar en nosaltres, caldrà donar exemple.
Una experiència que no oblidaré mai
Jana Rodríguez_3ème C Lycée comte de foix
Fa poc vaig viatjar a Belgrad, Sèrbia, per competir en uns campionats escolars mundials d’atletisme. Va ser increïble conèixer tanta gent d’altres països, com Rússia, Namíbia i Mèxic, entre altres. A l’hotel, passàvem estones jugant junts o xerrant. També vam poder fer turisme per Belgrad, ciutat que no ens va agradar gaire, per cert. Els dies de competició, ens vam concentrar a donar el millor de nosaltres i a aprendre dels altres. Vam acabar les jornades de competició amb dues medalles de plata, una en 300 m tanques i l’altra en triple salt, totes dues en la categoria femenina. D’aquest viatge agraeixo, sobretot, els valors que hi he après.