Pau Estruch_3ème E Lycée Comte de Foix
Aquell gat no era un gat qualsevol. Arribàrem a urgències i ell estava miolant, era a la porta. Entre eterns moments callava. No entrava, fins i tot rebutjava el menjar d’una nena. L’observava per hores, els seus miols eren estranys, semblava que demanava alguna cosa o esperava per alguna cosa. La meva pregunta era: “Què esperava?” Els seus miols eren cada vegada més forts, van passar uns instants. Va sortir un metge per donar la notícia a una dona, el seu espòs havia perdut la vida. El gat va deixar de miolar, es va tranquil·litzar. Va ser en aquell moment que vaig entendre per què miolava. Esperava alguna cosa. Esperava una ànima.