Sense por

Jana Mitjana Ubach_3r Col·legi Sagrada Família
Veig un punt negre que s’atansa, la frescor m’acarona la cara, cada cop el veig més a prop, els dubtes em fan tremolar… Avança en línia recta cap a mi, sense distraccions ni desviacions, el tren està a punt d’arribar. Mil pensaments es contradiuen. Hi ha dos camins: un salt endavant cap a un futur incert o quedar-se immòbil davant la vida. La gran decisió és inevitable i a l’últim moment amb impuls pujo al tren. Abandonant tot el meu passat, ja no hi ha marxa enrere… al passat no hi puc tornar, la buidor m’envaeix. A través de la finestra veig com la meva història s’allunya, dues llàgrimes perfumades de dolor em ragen a banda i banda del nas.