En un obrir i tancar d’ulls

Laia Alonso Puig_3 ESO A_COL·LEGI JANER

Obrí els ulls en un tres i no res i tot havia desaparegut. Res era al seu lloc, un món ple de màgia envaí el seu interior. Tot era nou, mai havia vist res igual, de sobte es preguntà on era la llar, la família i els amics. Estava desorientat i no sabia què fer i on anar. Seguidament, va veure un home que estava assegut en un banc llegint un diari, li cridà l’atenció per la seva espessa i blanca barba, que indicava que ja deuria tenir els seus anys. “Bon home, em podria dir on he anat a parar? No entenc res del que m’està passant!” L’home el mirà detingudament i li respongué amb una veu ronca: “Fill meu, benvingut al regne de Déu”.

Divorci anunciat

Anna Fonte_3 ESO A_COL·LEGI JANER

La lluna i el sol es perseguien com persegueix la nit al dia. Després de tres-cents quaranta-cinc dies es troben el sol i la lluna i formen un preciós i màgic eclipsi. Només tenien una hora per estar junts després d’una espera abismal. Sabien que el temps, com vigilant insubornable, no els en donaria més. Calia aprofitar-lo i els seus cossos esfèrics es van trobar i romangueren plegats seixanta minuts. Després, a poc a poc, es van anar separant i es van trobar a faltar novament. I així, altre cop sols, continuaven vetllant dies i nits i veient el món girar. Quanta espera per tan poc temps d’estar junts.