Dia: 14 de febrer de 2011

Pavel NiKolaev_2 Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

Va sonar el despertador. Altre cop, com cada matí, em vaig aixecar, vaig obrir la finestra i vaig anar a la cuina a preparar el cafè. L’aroma del cafè i el fum del tabac a poc a poc van anar despertant la meva consciència. L’aire fresc anava estimulant el cos per a un dia nou. El rellotge, tan insensible a la peresa típica d’un dilluns, anava restant els preuats minuts de tranquil·litat. Una dutxa d’aigua calenta. Corrents a preparar la motxilla. Cinc minuts més. Pàrquing. Cotxe. Per fi el pis zero. Obrir manualment la porta. La mare… Com de costum hi havia la mateixa cua davant la porta. Començava un dia nou.

Carles García_2 Batxillerat B_INSTITUT ESPANYOL

Arribo a casa, encenc l’ordinador i poso música. Em preparo un got de whisky amb gel i em relaxo escoltant jazz relaxant i magnífic mentre em fumo un bon cigar. Disfruto el moment perquè sé que no tardarà a anar-se’n als collons. Efectivament, truquen al telèfon. Encara no he tingut temps d’acabar-me el whisky i amb prou feines he escoltat els quatre primers temes. -Sí?, pregunto. -Ernest, et necessitem al quiròfan. Acaba d’arribar un pacient que s’ha tallat tres dits amb una serra circular i no hi ha ningú disponible per atendre’l. Penjo. -Merda, penso mentre em fico la jaqueta. Per què collons no podia ser un simple botiguer?