Dia: 3 de maig de 2011

Borja Palomo_2n BATX B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Com he arribat aquí? Tota la meva infància dient-me que estudiés, que sense treballar no s’aconsegueix res i aquí he acabat, i l’únic que he fet per arribar tan lluny és casar-me amb un torero i abstenir-me de tota classe d’elegància i de tot contacte amb la cultura. Quina ironia! Ara sóc la persona més popular del país, la princesa del poble. Quant temps durarà això? Fins quan seré la mimada del programa, de la cadena, del país? Hauria de començar a pensar a fer-me un pla de jubilació? Bé, les operacions estètiques m’han dotat d’un rostre atemporal que puc anar actualitzant. Òndia, ja tornem de publicitat!

Jonathan Repiso_2n BATX B_COL·LEGI SANT ERMENGOL

De sobte començà a cridar i em va treure del llit com si volgués endur-se’m l’ànima. El seu to no era agradable, però gairebé sempre era igual, excepte en contades ocasions en les quals decidia no cridar. Aquell matí em sentia amb les forces suficients per a contestar-lo així que vaig plantar-li cara. Allà, davant seu, portant encara el pijama, vaig començar a maleir-lo però ell no s’immutà; continuà cridant, quasi ofegant-se, i semblava que ho feia amb més força que mai. De cop i volta, vaig posar-li la mà a sobre i callà, callà per tot el dia. Havia apagat el despertador, però calia donar-se pressa: ja era dilluns.