Dia: 22 de maig de 2011

Ariadna Garcia_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui ja fa molt temps que no et veig. Et recordaràs de mi? Estic molt nerviosa, no puc tranquil·litzar-me, sento com si anés a esclatar! Aquest moment l’he estat desitjant des del primer dia que ens van separar. Serà com me l’imaginava? Ara et tinc davant els meus ulls. No m’atreveixo a dir res. Solament em pregunto si encara hi és aquell sentiment en tu que jo mai he deixat de sentir per tu. Estàs a punt de dir alguna cosa. Què és? L’amor i la distància són com el foc i el vent. Als petits, el segon els apaga i als grans els encén. Tu i jo som grans. Percebo una gran eufòria dins meu. Ja no tinc por. Ara sé que encara hi és.

Coral Alvarez_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

No deixis mai de fer el que més t’agrada. I amb la persona que estimes. I sobretot no deixis mai de dir “gràcies” a la gent que t’envolta. No se sap mai el que pot passar i potser en un tancar i obrir d’ulls aquesta persona que tant estimes ja no hi és. I llavors et penediràs de no haver-li agraït tot el que suposava per tu i no et perdonaràs que se n’hagi anat sense haver-li dit “gràcies”. Per què fem tan difícil la nostra vida? Hem de viure la vida el millor possible. Així que diguem la senzilla i màgica paraula “gràcies” i dibuixem un somriure als del nostre entorn. Per ells serà una alegria i per nosaltres també. Gràcies!