Dia: 25 de maig de 2011

Nayara Vieira_4t C_escola andorrana Santa Coloma

Diuen que no he de tenir por el dia que m’agafin, que seré un afortunat perquè faré un viatge especial. N’hi ha d’altres, però, que no diuen el mateix: has de córrer, i amagar-te. Un matí, un cop fort se sent a l’aigua, una mà comença a tocar-los a tots i agafa la Bernadeta, torna a buscar i diu: que gran és aquesta! M’agafen fort. Crido, però no fan res, diuen que sigui valent i feliç. La Bernadeta no està preocupada, sap el que li espera, bombolles, vapor ja no la veig. M’estic cremant i no puc evitar-ho, he de cridar, fa mal i l’últim que escolto és: aquestes llagostes estaran ben delicioses.

Irene Ambatlle_4t C_escola andorrana Santa Coloma

He omplert la tasseta de cafè, hi he afegit sacarina, remeno amb la cullereta i observo en la superfície del líquid calent un petit remolí on es dispersa de forma el·líptica l’escuma edulcorant que es dissol. Em recorda una galàxia. En els quatre o cinc segons que tarda a desaparèixer imagino que era de veritat, amb planetes i estrelles. Porto la tassa als llavis i imagino que bec un forat negre. Segur que la direcció dels nostres segons té una altra escala, potser aquest univers on habitem estigui construït per diverses gotes d’una substància en el trànsit de dissoldre’s en algun fluid abans que uns gegantins individus se les beguin.