Dia: 28 de novembre de 2011

Andrea Moreno_1r A BATX. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Melangia. Tristor. Nostàlgia. No hi és. S’ha esfumat. Ha marxat sense cap comiat, com un gas volàtil que desapareix en l’espai. Es respira un ambient d’enyor. Plors. Consol. Compassió. Adéus. I jo, perduda. Només anhelo soledat, no vull somriures d’aflicció. Pensaments. Records. M’envaeixen preguntes, preguntes sense resposta. Per què? La mort és quelcom que mai no entendré. Naixem per morir. Des del primer instant de vida ja coneixem quin serà el nostre desenllaç. La vida és efímera, té un final assegurat. Pot ser proper o llunyà, però, en qualsevol moment, el nostre motor vital pot deixar de palpitar. Temor. I si tot s’acabés demà?

Anna Pla Marsiñach_1r A BATX. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era una forma de vida, una passió, un sentiment que l’omplia per dins, en definitiva, una manera de percebre les coses. Per a ella eren massa coses alhora, i no podia ser que per una tonteria tot s’hagués esfumat. Encara no s’ho podia creure, la seva vida havia canviat sobtadament, sense avís previ. Què faria sense tot allò que l’omplia? Sense totes les coses bones que li aportava? Sense l’esport que des de feia temps era la seva respiració? Què faria sense el bàsquet? Si no hagués agafat el cotxe aquella nit, ara tot seria diferent? Sabia que li suposaria un gran esforç tirar endavant, però ho havia de tornar a intentar.