Paula Framis_2n lingüístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Si suposem la possibilitat que mai haguéssim coincidit, mai més hauria cregut en l’amor.
Després de l’hivern etern que vaig passar, vas venir acompanyant la primavera de la mà i vas ser com ella, el polsim d’esperança perquè les flors tornessin a brotar.
He de confessar que era reticent a la idea d’enamorar-me de nou ja que és sinònim de dolor, però de moment la meva primavera no s’ha acabat, per molt dur que sigui aquest hivern.
Nàdia Graells_2n lingüístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Va entrar en un pati amb molta gent, però ella només buscava una mirada, la mirada d’aquella persona que li feia sentir una cosa diferent als altres, aquella persona que portava temps ocupant la seva ment.
Quan les dues mirades es van creuar ella feia molt de temps que no sentia aquella sensació.
Les mirades es van clavar l’una en l’altra i els dos es van començar a apropar.
Quan la mà d’ell va acariciar la seva galta freda ella es va despertar d’aquell somni.
Es va adonar que ell ja feia temps que havia marxat.
Laia Montestruc_PREMIÈRE L LYCÉE COMTE DE FOIX
A classe sempre passen coses de tot tipus i molt estranyes, i de la manera més sorprenent al moment que menys ens esperem. L’altre dia, a classe de literatura, vaig veure que alguna cosa no estava a lloc: hi havia un element no identificat al meu estoig. Era un minúscul paperet. Intrigada, vaig llegir el que hi ficava: “he segrestat la teva goma, si vols tornar-la a veure, vine a l’hora del pati sota l’escala del segon bloc”. Me’n vaig riure i no vaig fer-ne cas. A l’endemà, vaig tornar a trobar un paperet, aquest cop hi deia: “ja he començat a torturar-la…” i a dins de la nota, hi havia, embolicat, un trosset de goma…
Carla Da Cunha_PREMIÈRE L LYCÈE COMTE DE FOIX
Un dia em vaig llevar i vaig pensar avui és el dia, el dia que aniré i estaré preparada per parlar amb ell, li diré tot, absolutament tot el que penso, tot el que em ve al cap. El problema és que no sóc capaç de fer-ho, sempre que m’apropo a ell començo a tremolar, les paraules no em surten, les frases em surten incompletes, tinc por de la seva reacció, de la seva resposta, he intentat fer qualsevol cosa i ja no sé què fer, estic desesperada, necessito una gran ajuda, necessito saber com podria poder parlar amb ell, parlar tranquil·lament i fer-li saber al meu estimat pare que vull sortir de festa a la nit.
Marta Pons Armengou_4t ESO COL·LEGI JANER
No sé per on començar, pel principi suposo, com totes les històries. Abans que tot passés. Tornàvem a casa, era fosc, miràvem els estels. El pare deia que mai havia vist un cel tan serè. Alguna cosa trencà el silenci interposant-se davant nostre. De sobte, un salt en el temps. Vaig despertar-me envoltat de tubs i màquines. La mare em va mirar, vaig demanar-li on era el pare. Ella no va dir res i va començar a plorar. Vaig entendre que no el tornaria a veure. Alguna cosa impedia el meu moviment, no podia aixecar-me. Des d’aquell dia les rodes d’una cadira són els meus peus. Miro els estels, el cel és serè, ell està amb mi.
Begoña Ripoll_4t ESO COL·LEGI JANER
Sense adonar-nos que el cava s’ha reduït a zero, sumem les ganes d’obrir una nova ampolla vora la llar de foc. Calcula l’arrel quadrada dels meus cabells amb un petó apassionat i després mira’m als ulls i compta quants angles rectes té el meu somriure, mentre em murmures a cau d’orella que hi ha coses que tendeixen a infinit, com les meves ganes de plantar-te un petó ara mateix. Sento no haver-t’ho dit abans, suposo que tenia massa por de no ser tan important com una ics igualada a zero, que al final sempre acaba sent el que no volia ser.
Pau Riera_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL
La va veure al mateix lloc de sempre, puntual, darrere una taula allargada, amb l’ordinador i un plec de papers. Tot i que semblés una nina trista que dia rere dia havia de donar males notícies, ell sabia que no ho era. Avui vestia amb una brusa blau cel, a joc amb els seus ulls. Tenia la sensació que seria un d’aquells dies màgics en els quals ella s’aixecava i ell podia admirar la seva figura sencera. Aprofitava aquests moments i els guardava en la seva memòria com el més singular dels tresors. Sempre havia somiat poder entrar dins d’aquella pantalla i presentar-se a la noia de qui s’havia enamorat.
Patrícia Moreno_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL
No vull ser Peter Pan, simplement perquè no creix. Tampoc vull ser una Ventafocs: deu ser una broma perdre una sabata pel camí, sóc descuidada però no tant. Blancaneus? Ni pensar-ho. Menjar pomes amb verí que et deixen tirat per terra, tampoc és aquesta la idea. Les pomes vermelles no m’agraden. I no en parlem de Pinotxo, el meu nas no és tan llarg. Diuen que la vida és més maca als contes, però això només són històries que pretenen fer-te veure el món diferent del que és. Així que ni fades, ni prínceps, ni bruixes, ni somnis. Jo lluitaré per la meva vida i per la vida dels protagonistes del meu propi conte.
Eric Torres_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL
Jugant amb els meus amics a pilota, corrent amunt i avall sense parar, angoixant els meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel·lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal·leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tothom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.
Marta Terrero_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL
Avui és dimarts, tercera hora del matí, classe de català i un any més ens han demanat que escrivim un microrelat. No hi ha més remei, hem d’escriure’l! Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada… ni deures, ni normes, res! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens… contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat…
Estefania Troguet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Avui acabo el meu període de pràctiques. M’he esforçat de valent durant un mes ja que és un lloc de treball al qual aspiro des de fa molt i m’ha costat molt poder accedir-hi. Tinc una reunió amb el director general de l’empresa i estic molt nerviosa ja que avui probablement signaré el contracte definitiu. Entro al despatx amagant el somriure i m’assec davant del director. Sense donar-me ni el bon dia, em diu:
–Ets molt competent, fas les tasques quan se’t demana i ben fetes, mentre que els teus companys són més lents i mandrosos. Això podria causar-los desmotivació, així que no contractaria algú… com tu. És massa arriscat.
Sandra Corral_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Fa uns dies que està estrany, el seu entorn no sap el perquè del seu comportament. Ningú s’imagina el que li està passant. El seu rendiment laboral empitjora. I tot és per culpa d’un menairó que el persegueix i li fa la vida una mica difícil. Li posa proves de tota mena i això fa que caigui en una depressió perquè no pot fer res de bo mentre el menairó l’acompanya. No sap com desfer-se d’ell. Un dia decideix plantar cara al petit ésser. Li diu que pot quedar-se amb ell tot el temps que vulgui i que acabarà llevant-se de les caigudes i que s’enfrontarà a tot. Ell vol ser feliç i tenir un bon rendiment laboral.
Yaiza Martinez_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX
Des que em llevo de bon matí fins que s’acaba l’escola. Em passo les hores de classe mirant el rellotge, el temps passa molt lent. Durant l’última hora de classe passa més lent que a les altres hores. I per fi sona la campana per marxar, surto la primera de la classe molt ràpid. Surto cap a fora, i allà està ell, esperant-me amb un somriure d’orella a orella. Estic tota la tarda amb ell. Però sé que algun dia tot això que he viscut amb ell s’acabarà. Res dura per sempre, encara així em quedarà el record del que he viscut. Naixem per viure tot això, sabent que algun dia tot acabarà, fins i tot la nostra vida.
Andreia Silva_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX
Sóc una mica diferent, estic il·lusionada, em confonc, desconfio, tinc dubtes, caic, m’aixeco i dono la cara. Faig riure, odio patir, amo viure, sóc una mica capritxosa. De vegades tinc problemes per expressar els meus sentiments. La gent al principi sol pensar que sóc tímida, però simplement necessito unes hores per tenir una mica de confiança. Sóc massa impulsiva, de vegades faig coses sense pensar, de les quals em penedeixo. Odio que em menteixin i que facin de mi una tonta. Sóc una mica gelosa i una mica desordenada, m’agrada maquillar, m’apassiona comprar roba. És molt poc el que demano per ser feliç. Acceptar-me com sóc!
Arià Missé_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ORDINO
Recordo que un dia vaig veure un noi que em va resultar molt familiar i que feia molt temps que no el veia. Vaig veure que aquell noi era molt sexy i tenia un gran somriure que li anava d’una orella a l’altra. Ell era alt, guapo (molt guapo), portava unes sabates clavades a les meves i una samarreta molt semblant a la meva, els pantalons que portava ell també eren una mica iguals als meus. I com que em va fer tanta il·lusió veure’l, vaig anar corrent cap a ell per a fer-li una abraçada fortíssima. Vaig veure que ell venia amb la mateixa velocitat que jo i… pam! Vaig xocar amb un gran mirall que em reflectia.
Andrea Márquez_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRAA ORDINO
Tenia tres anys quan vaig començar l’esport que desitjava fer sempre, el ballet. Ara en tinc setze i estic fent proves per entrar a la millor escola de ball, en la qual sempre he somiat, però amb el meu aspecte no crec que aconsegueixi… res. La meva vida es basa en el ballet i a entrenar, entrenar i entrenar, sempre al màxim. No tinc temps per a la resta, però tampoc el vull tenir, només vull que arribi el dia que em miri al mirall i sigui aquella nena prima, amb cames llargues… en fi, aquella que sempre he volgut ser: pesar-me i donar zero; sí, zero; llavors sí que seré la noia en la qual sempre he somiat…
Ainhoa Fernandez_4t C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
La pluja, el sol, els núvols, les pedregades, la neu, les tempestes, la boira… tot és temps. El dia, la nit, el migdia, la tarda, el matí, el final del dia, el començament de la nit, la matinada… tot és temps. Les hores, els minuts, els segons, les dècimes de segon, les centèsimes de segon, les mil·lèsimes de segon… solament és temps. Córrer, arribar tard, tenir pressa, quedar a una hora concreta, esperar, córrer, arribar tard… tot això que us explico és només temps. La vida es calcula pel temps que passes vivint-la, però quan vaig veure aquell cotxe apropar-se a mi a aquella velocitat… el meu temps va passar a ser etern.
Mireia Medeiros_4t C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Dos de setembre, l’esperat gran dia per a moltes persones que com jo, plenes d’il·lusió, s’afronten a un nou repte. El dia en què molta gent fa un pas important i crucial per al futur. M’he preparat dur durant tot l’estiu per a l’examen d’avui amb molta concentració, originalitat, pensant i repensant què podria fer per impressionar el sempre temorós jurat. Són les sis de la tarda. Em començo a preparar, maquillatge, pentinat, roba… repasso una, dues i tres vegades per si em falta alguna cosa. Setanta-cinc! Criden el meu número i entro a la sala. De sobte, m’adono que m’he descuidat dues coses: la competitivitat i la fortalesa.
Eric Babià_2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
Sona el despertador. Et penses que encara somies. El so monòton et fa adonar que un altre dia ha començat, un altre cop la mateixa rutina. T’arrauleixes per estar més calentonet, la fresca matinal t’ha fet agafar fred. Et dius a tu mateix que arribaràs tard i tot i així esgarrapes 5 minuts. Ja has perdut massa temps, t’asseus al llit, els músculs es comencen a despertar. Prems l’interruptor. Tot il·luminant l’habitació, la llum impedeix que obris els ulls, ets incapaç de veure-hi res. Et pares a pensar, de cop t’adones que ahir encara érem dissabte, avui és diumenge. Tens un dia per endavant, tornes al llit, això et fa sentir feliç.
Àlex Font 2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT
Quan va arribar a la parada, la cacera ja havia començat. Els gossos bordaven bojos per l’eufòria i els arbres tapaven el sol. Davant seu les mates i els ginebrons es sacsejaven violentament. Un porc fer. El primer que va sentir, després de disparar a aquell home desprotegit, va ser el retrocés de l’arma.
