Dia: 22 de febrer de 2012

Josep Bartomeu_2n A CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Sóc un àtom d’oxigen, i us vull explicar una lliçó que vaig aprendre. Ja fa temps que vaig ajuntar-me amb l’hidrogen i el nitrogen i vam formar l’aire, l’element que dóna vida a tots els organismes. Però un dia, avorrit, vaig decidir anar a explorar el món sol. Vaig descobrir que quan era respirat per un humà provocava mucositats als pulmons, col·lapsava els alvèols, sobrecarregava a poc a poc cada cèl·lula del cos i, si estava molt concentrat, podia matar. Aquell dia vaig entendre que els àtoms, com els humans, tenim unes capacitats gairebé il·limitades amagades dins nostre. Ara el dilema és què fer-ne: podem donar la vida o treure-la…

Ot Prat_2n A CIENTÍFIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

És fosc i la llum de la lluna es reflecteix sobre la superfície de l’aigua. Al bell mig del llac reposa una illeta solitària, amb un arbre solitari sobre seu. Tot arrossegant una cama, un home passa corrent amb dificultat per la vora del llac. Sap que les forces l’abandonen: no podrà córrer gaire més. S’atura. S’ajup, agafa un roc de terra i es gira. Davant seu, s’estén la més absoluta foscor. Darrera seu, sent un xipolleig. No té temps per girar-se. Ja és clar i el sol fa estona que ha sortit. Al bell mig del llac, reposa una illeta solitària amb un arbre solitari sobre seu, i els acompanya, descansant a la vora de l’aigua, un cos solitari.