Dia: 23 de febrer de 2012

Anaïs Montoto_3r E LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia poc que havia començat la guerra, però se’ns feia tan llarg… Estàvem separats de les nostres famílies, trobàvem a faltar les nostres dones. Era Nadal, un dia suposadament de pau i no de guerra. A la nit, en cadascuna de les trinxeres es feia una petita celebració. Vàrem escoltar música procedent de la trinxera enemiga. Un dels nostres soldats, encuriosit, va ser vist per un general enemic. Aquest últim el va convidar a prendre una copa. Al cap de poc temps, ja ens trobàvem tots celebrant el Nadal amb els suposats enemics i oblidant les nostres rivalitats.

Jordi Vitullo_3r E LYCÉE COMTE DE FOIX

Obro els ulls, com si m’acabés de despertar. Estic mort o estic viu? No recordo res. Em giro i veig un món desconegut, sense blancs ni negres. Un món diferent, sense amor al capital, sense Déu ni Satanàs, però amb el cel i la  terra. És un món un sense por, on la gent no té por de conèixer la realitat de les coses. Però, és imaginari. He de despertar. Tanco els ulls i els torno a obrir. Estic al meu llit. Sento que aquell món pot ser real, però tots hem d’obrir els ulls per aquell món i tancar-los per al nostre. Comencem per vostè: obri els ulls!