Mes: març de 2012

Jan Benet_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Avui, com cada dia, m’han despertat a dos quarts de sis del matí amb l’estrident i habitual soroll de la campana. La porta s’ha aixecat i l’home vestit de verd m’ha colpejat amablement amb un pal perquè sortís a l’exterior. A fora tot seguia igual que cada dia, m’han alimentat amb un tros de carn rància i durant tot el dia m’he resignat a morir-me de fàstic a la llum del sol mentre grups del que anomenem “persones” es divertien mirant-me i gaudint, inconscientment, de la seva situació respecte a la meva. I, com cada dia, ningú s’ha parat a pensar que no només les “persones” tenen el dret de ser lliures.

Clàudia Valdés_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Mira l’horitzó, no pensa en res, només en les vistes fantàstiques de la Costa Brava. Es demana per què no s’ha parat abans a respirar i deixar-ho tot enrere, en tot cas, durant uns minuts. Una ràfega de vent despentina el seu recollit i deixa caure un ble de cabells sobre el seu rostre, lliure durant uns instants d’aquella goma que l’oprimia i l’obligava a estar endreçat. Així, deixa un moment les preocupacions, comença a cantar sense donar importància a les notes desafinades o a les paraules inventades. Com en un somni, amb el cor ple de llibertat, sembla que no s’adona de com n’és de bonica.

Cristian Sanchez_2 BAC PRO E LYCÉE COMTE DE FOIX

En el món hi ha molta crisi! L’economia ens afecta a tots, hi ha molta gent a l’atur i no hi ha treball. Hauríem de pensar-hi clarament, i ser optimistes. Tots sabem que el món està molt malament però els problemes solament són situacions difícils sense resoldre! Si intentem resoldre els nostres tràngols i pensem en les conseqüències dels nostres actes, podrem viure en un món millor tots units. Resolent els nostres problemes i una vegada alliberats d’ells podrem crear un món nou! El món està fatal, assumim-ho, però no per aquesta raó ens hem de frustrar, hem de ser optimistes.

Cristovao Albino_2 BAC PRO E LYCÉE COMTE DE FOIX

La platja i els carrers plens de gent,  tot­hom prenent el sol bonic com una estrella. Amb una calor asfixiant, la gent gran era a l’ombra prenent gelats i els nens petits jugant a l’aigua mentre els joves prenien el sol escoltant música. Enmig de tanta gent, un noi d’uns disset anys estava tot sol amb l’esperança de trobar aquella noia tan bonica a qui ell estimava. Va arribar la nit, el noi era a la platja, assegut sobre la sorra i esperant, esperant… Entre la foscor aparegué algú, una noia molt bonica, i de sobte el noi s’emocionà i digué que mai havia vist una noia tan bonica. Per fi trobà l’amor de la seva vida.

Kevin Castelló_Terminale SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Parella? Avui en dia tothom en vol tenir una, descobrir l’amor i les seves sensacions. Sincerament ja n’estic ben fart d’aquestes relacions, al principi tot comença bé. Et sents lliure ets sents lleuger. La busques, te la imagines i la trobes, és aleshores quan ja no la veus com aquella noia ideal, la trobes superficial, no és aquella noia amb la qual sempre t’hauries vist. Ja ho sé, és molt trist, et sents incòmode al seu costat, entre tu i ella tot s’ha distanciat. Suposo que el millor és esperar que aquella noia aparegui i quan hi sigui que no t’ofegui. Sembla estúpid però és veritat, que t’expliqui això dins d’aquest microrelat.

Elena Jover_Terminale SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan pensem en el que volem fer de la nostra vida, no podem evitar dir-nos que volem ser rics. Però en cap moment ens plantegem per què volem que ens surtin els diners per les orelles. Creieu que es troba la felicitat fent explotar cotxes amb un tanc? Hi ha gent que ho fa i creu ser feliç fent-ho. No és més fàcil ser feliç sense haver de carregar-se un cotxe per poder divertir-se? Potser no sabrem mai el que vol dir la felicitat, potser no trobarem mai la felicitat en si. Però la nostra existència no ha d’estar bolcada a fer-nos rics sinó a trobar la felicitat i a gaudir de cada instant que passem amb la gent que estimem.

Lidia Padial_Batx. Anim. Socio. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estic malalta. Tinc febre, mocs, angines, mal de cap, de peus, de nas, en definitiva, em sento com un drap brut. Avui és dilluns. Sona el despertador. La meva mare entra sigil·losament a la meva habitació i l’apaga. Al cap d’una estona ve de nou, encén el llum de la làmpada, baixa la intensitat perquè no em molesti als ulls. A una mà duu un got de suc de taronja i, a l’altra, un d’aigua amb una aspirina. El suc està deliciós. El medicament me’l prenc d’un glop. Em fa un petó i em diu que descansi. Tinc 20 anys però m’encanta que quan estic malalta la meva mare em tracti com una nena de tres anys. T’estimo, mama!

David Borràs_Batx. Anim. Socio. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Un noi està assegut capcot al mig del parc. Es troba sol. No pot deixar de pensar en una persona especial que el fa sentir viu i recordar-la l’ajuda a seguir endavant. Contínuament té en els seus pensaments tot el seu cos. La figura esvelta. El caràcter eixerit i jovial. El cabell sedós, llarg i rinxolat. El somriure radiant i seductor. En canvi, què pensa ella del noi? El troba atractiu, cepat, madur? Cada cop que se li atansa se sent confós, la ment li queda en blanc, no és capaç de mantenir-hi una conversa per por que ella s’adoni que n’està bojament enamorat. En totes aquestes ocasions es retira discretament i se’n va.

Cristian Malé_Terminale BPR Co LYCÉE COMTE DE FOIX

Allà estava jo, al costat del camí que porta a la muntanya, sempre que el sol acalorava la gent que passava pel meu costat. Jo estava allà per fer ombra a la gent que passava per aquell camí, però els temps canvien i una carretera va aparèixer al meu costat. Al cap d’un temps molts cotxes van començar a circular-hi, cotxes de molts colors i formes. Un dia em vaig començar a trobar malament. Les meves fulles queien a poc a poc i canviaven de color fins que em vaig trobar completament nu. Jo ja sabia que el dia que tots temem ja m’havia arribat. La meva última primavera, la mort lenta i agonitzant a causa de la contaminació.

Andreina Gonçalves_Tle BPR Co LYCÉE COMTE DE FOIX

De sobte, veiem la llum. La nostra caixa és oberta, per fi. Davant la llum, uns ulls il·lusionats ens miren amb atenció.  Un “si us plau, papa compra-me-les”, un somriure i acabem a les mans d’una adolescent obsessionada per la moda. Ens agafa sigil·losament, ens neteja i ens prepara per treballar. És veritat, som a l’estiu. El sol brilla ben d’hora i aguanta fins a altes hores de la tarda: és el nostre moment de glòria. La caixa està ben guardada al calaix fins que un dia trist ens hi tornen a tancar. És veritat, avui és dia de pluja. Ja s’acaba el nostre moment de glòria i ens adormim amb l’esperança que la moda no ens eliminarà l’any que ve.

Andrea Dobarro_1r C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL

Saps que t’estic observant, però alguna cosa t’incita a dissimular. Sents la meva veu al teu clatell. Intento no fer gaire enrenou, perquè tinc vergonya, tinc por que els teus ulls es concentrin en els meus i connectem. Notes la meva presència, un calfred. Jo intento fer veure que paro atenció a un llibre que no sé de què parla, però en el fons vull que m’ofereixis el millor dels teus somriures. T’escolto parlar. Tens la veu dolça, però no t’estàs dirigint a mi. Et tinc al costat, però alhora estàs massa allunyat de mi. De sobte t’aixeques, em mires i te’n vas. Indiferència. I si…? Què hagués passat, si…? Massa tard!

Marc García_1r C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL

Cada dia passo davant de la dama de gel i aquest hivern, que està sent més càlid, la veig trista, diferent. Una nit, que no puc dormir, miro per la finestra i em sembla veure que la dama de gel està plorant. De cop i volta, veig com el seu cavall es comença a moure i tota l’estàtua s’enlaira i surt volant per sobre de les muntanyes. No m’ho puc creure i decideixo anar-me’n a dormir. Al matí següent, m’aixeco i ho veig tot nevat. L’estàtua està envoltada de blancor. A les notícies l’home del temps diu que ha arribat un front d’aire siberià, però jo sé qui ha sigut, ha sigut la dama de gel que torna a ser feliç.

Marta Llorens_1r ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Eren les vuit del matí. Com cada dia, travessava el carrer per trobar-me el somriure que des de feia mesos m’era familiar. Era un gest senzill, breu, arrugat i desdentegat, però alhora afectuós. Poc coneixia del seu propietari, però a través d’aquella mirada era capaç de transmetre’m la saviesa. Aquell dia tot semblava igual, fins que un so va captar la meva atenció. Em vaig girar. Era ell. Era al terra, ple de sang. Em vaig quedar rígida, però inconscientment les cames em van conduir fins al lloc del fet i em vaig ajupir sentint el murmuri de la gent que acompanyava l’ambulància. Abans de marxar, vaig apropar-m’hi per últim cop i em va dedicar el darrer somriure.

Patrik Ferreira_1r ECONÒMIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Qui sóc? Quin futur m’espera? Sovint em faig aquestes preguntes. Em preocupa el futur i el que proposa la societat no és gaire esperançador. El món se’n va a la merda però els diners segueixen sent el més important. L’ésser humà és tan odiós i bell, compassiu i traïdor. És capaç d’estimar o ser un genocida. Es creu l’amo i senyor de la resta de criatures, però causa els desastres més profunds allà on va. Tan savi i ignorant a la vegada, intoxica la Terra mentre busca vida a Mart. Sé que cometre errors és la manera d’aprendre però, quants més se n’hauran de cometre? Estic boig per parlar d’amor en temps d’odi? Són simples reflexions.

Judit Puig_2n B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Corre i només corre endavant, ensopegant i tornant-te a aixecar; fent-ho ràpid sense mirar enrere. Estar en una vida on no esperes res, veient com poc a poc et converteixes en res més que un gra de sorra en aquest grandiós univers. I encara que ho vegis, tu segueixes posant un peu davant l’altre, cansat, indecís, amb por. Però ara para’t i observa, mira’t i pensa què estàs fent. Corre i només corre, sense cap sentit ni cap per què. Ja ha arribat l’hora de respirar, omplin-te d’aquesta flaire fresca anomenada realitat. I prou de buscar, perquè tot el que necessites és parar. Parar i viure.

Bernat Almenar_2n B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Viure bé, ser feliç, veure gent feliç, tenir un món just, polítics de vocació, benestar social, fins i tot la pau mundial i un món de tots on les igualtats d’oportunitats fossin més que un grapat de lletres. M’agradaria un món idíl·lic, amb una societat generosa i bona, però sobretot justa, vull canviar el món! Vist així és molt fàcil, però assegut còmodament llegint això no estic fent més que dir el que penso, que ja és important, però no suficient. Cal moure’s, avançar, però no avançar per rutina sinó tenint molt clar on volem arribar i què estem disposats a fer i a perdre per assolir-ho. Si això ja ho tenim clar, quan comencem?

Ivan López_4t ESO INSTITUT ESPANYOL

Al carrer vaig veure un noi d’uns 12 anys que semblava ben atabalat. Jo, amoïnat, vaig a anar a socorre’l. El vaig agafar i li vaig parlar a poc a poc, sense pressa. Em va demanar que truqués a l’ambulància ja que es tractava d’un tema mèdic. El seu germà estava molt greu a casa. L’havien apallissat en una baralla que hi havia hagut al  carrer. El pare per corregir-los els havia avisat abans i ara no hi podien comptar. No s’hi havia pogut fer res. Les màfies arraconen els petits. El seu germà necessitava ajuda urgent. El seu cos no aguantaria ni un minut més. Els vaig ajudar. Ja som a l’hospital, plens d’impotència i ràbia al cos.

Gustavo da Silva_4t ESO INSTITUT ESPANYOL

Pires és un noi que està una mica descol·locat, però és essencial per a l’equip. Juga tàcticament, tot i que la seva col·locació al camp és molt discreta. L’equip assaja molt les seves jugades i els jugadors sempre escolten les explicacions i comentaris. Aquell cap de setmana l’equip va perdre contra el segon classificat. Evidentment tots es van lamentar i li van donar les culpes. Malgrat tot, l’equip del Pires va proclamar-se campió, tots plegats van arraconar l’entrenador per ficar-lo a la dutxa. Va sortir xop d’alegria. L’èmfasi i l’esforç que va posar tot l’equip a la lliga i la felicitat que sentien va ser d’admirar.

Cristina Leituga_Terminale STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Cinc dies abans d’aquell dia tan esperat quan estàs enamorada, Sant Valentí, vaig trucar al meu xicot demanant-li que vingués a veure’m. Ja feia dos anys que celebràvem aquest dia però el d’aquest any seria diferent. Tenia una sorpresa per a ell. Li vaig donar el seu regal amb antelació, ja que sabia que li feia molta il·lusió i no me’n vaig poder estar. Em va dir que em caldria esperar, que ja rebria el meu. Va arribar el 14 de febrer. Em vaig aixecar amb un somriure d’orella a orella, esperant veure’l i imaginant el moment de la trobada. Tot anava sobre rodes fins que em va dir que no li veia futur a la nostra relació.

Antònio Oliveira_Terminale STG LYCÉE COMTE DE FOIX

A la seva habitació, res. Al saló de casa, tampoc. Al bany, encara menys.   Tothom en aquell poble es demanava el mateix. On era l’Anthony? L’últim cop que se’l va veure va ser a les sis del matí, sortint de casa, sense res a les mans. Ell no estudia i era massa d’hora perquè anés a treballar. De tots era sabut que darrerament la seva vida no era la més desitjada, amb la recent mort del seu pare i amb la malaltia del seu germà. Vam decidir que deixaríem de buscar-lo, que ja tornaria a casa quan hagués oblidat els seus problemes. Que tot passaria. El que ningú s’imaginava es que el trobaríem al garatge. Tot s’havia acabat.