PAULA CAMPS ORIHUELA_3r A ESCOLA ANNA MARIA JANER
Estava exhausta. Un cop asseguda, contemplava les vistes, llacs i pics dels quals desconeixia el nom. Havia valgut la pena. Donava certa sensació de grandesa estar allà i, a la vegada, transmetia la tranquil·litat suficient per a reflexionar. Moments passats tornaven a la memòria, fent-me reviure experiències irrepetibles. Records tristos que urgien ser aparcats en un racó llunyà i d’altres d’alegres, capaços de dibuixar una rialla quasi imperceptible. Com sempre, vaig triar entre moltes pedres una que em cridés l’atenció. Un cop desada, em vaig disposar a desfer el camí muntanya avall, conscient que duia amb mi un bocí de llibertat.