Dia: 23 de novembre de 2012

Andreia ALmeida_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja fa quatre mesos que vas marxar. És com si tot hagués passat ahir. Me’n recordo molt bé de tot. Encara no ho tinc ben assumit, et trobo a faltar tant! Trobo a faltar aquelles baralles, sense importància, trobo a faltar les teves bromes, com quan em deies que els pares m’havien trobat al carrer, trobo a faltar les teves abraçades i escoltar-te tocant la guitarra… però sobretot el teu somriure, que malgrat tot no s’esborrava mai! Sé que ara ja no ets aquí, però sé que encara m’estàs protegint, tant com em protegies abans. Mai t’ho he dit i vull aprofitar aquest moment per dir-te que has estat el millor germà i que mai t’oblidaré.

Brandon Dias_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

És aquella persona que mai no havies pogut imaginar que pogués estar tan present en el teu cor… És aquella persona que quan la veus passar, els petards exploten dins del teu cor enamorat. És aquella persona que t’agradaria besar fins que el món s’acabés, la persona en qui penses quan te’n vas a dormir i en qui penses totes les nits. És aquella persona que en els teus moments de valentia voldries que estigués al teu costat per poder dir el que sents, aquella paraula més fàcil de pronunciar, però tan difícil de dir; i he arribat a una conclusió: si jo t’estimo i tu m’estimes, per què el destí és tan capciós i ens manté separats?