Dia: 26 de novembre de 2012

Noelia Bessa _1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

El meu cos era a classe però la meva ment no. Estava en un lloc molt lluny d’aquí, en un món imaginari on només hi era jo i els meus amics. No hi havia professors, ni pares que ens renyessin, únicament nens. Nens corrent per tot arreu, tothom jugava, no hi havia cap baralla. Feia sol però corria una brisa suau que refrescava el dia. Jugàvem a futbol, cap equip guanyaria perquè no competíem, era un joc i res més.
–David! David! Estàs a la lluna, concentra’t o et castigaré.
Però per més que em renyessin jo tornava al meu món on no hi havia cap mena de problema, on tot era meravellós, com al meu món ideal on tot era felicitat.

Xavi Da Silva __1ère Commerce LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava assegut al banc al costat de casa, estava plovent i jo sense paraigua, tenia el mòbil a mà però no el podia utilitzar perquè no tenia bateria i jo esperant. Estava tot sol, ja era tard, era de nit i jo continuava tot sol, esperant. Ja feia dues hores que estava assegut allí, encara ningú havia vingut a ajudar-me i continuava tot sol. Cada vegada em sentia més sol, estava xop fins al moll de l’os i jo encara allí, esperant. Tot de cop, la meva xicota va arribar, em va demanar què hi feia allà sota la pluja, després d’explicar-li-ho, em va fer un petó i vam entrar a casa. Això em va servir de lliçó, no torna a deixar-me les claus.