Dia: 24 de novembre de 2012

per

Laura Lladó_Tle Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Uns pupitres, unes cadires de fusta, un llibre, un professor, això de moment no ha canviat gaire, sempre és igual i crec que així seguirà. Però realment ha millorat l’educació i la disciplina? Els alumnes anteriorment tenien una urbanitat i uns valors completament diferents als que nosaltres tenim. Potser no tenien PlayStation, ni Xbox, ni iPod, però eren feliços amb poca cosa, a diferència de nos­altres, que tot i tenir-ho tot no estem mai contents. Quan veig imatges d’alumnes en blanc i negre que pertanyien al segle passat se’m posa la pell de gallina, nosaltres no hi tenim res a veure. Així és l’evolució i l’hem d’acceptar.

Diamants al dit

per

Sònia Atero_Tle Comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

Encara recordo aquell dia, quan érem en aquell banc de la plaça, tots dos, asseguts, sense saber què dir, ni què fer. Ens miràvem, tremolàvem, rèiem d’aquell somriure que se’m dibuixà a la cara quan em va demanar la mà. Un moment tan màgic, tan dolç, tan especial. Aquell anell era preciós, relluïa als meus ulls, era tan enlluernador com aquell home que tenia al davant.
Vaig descobrir un nou sentiment per aquella persona, la por.
La por que algun dia aquell home que m’havia regalat dos anys de felicitat, desaparegués de les meves mans i del meu cor.
Però l’amor va ser més fort que la por.
I dels meus llavis va sortir un sí.