Dia: 3 de novembre de 2012

Raul Ferré_2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia una setmana que no veia a la meva xicota. Molt impacient i nerviós, l’esperava on havíem quedat. Només recordo que una noia que duia un vestit d’època i uns esclaves grogues com el seu cabell es va atansar. Com que la meva xicota no tenia el cabell clar i la manera de vestir era diferent no m’hi vaig fixar. Cada cop estava més a prop, quan de cop em diu: -Hola, carinyo meu, com estàs? -Hola! Molt bé però perquè em dius carinyo si no ens coneixem de res! Es va enfadar i va marxar…No sabia per què s’havia cabrejat. La vaig mirar de darrere i em vaig adonar que s’havia tenyit els cabells. Fa una setmana que no em respon al teléfon.

Diana Larrull_2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot era negre, no hi havia cap soroll. De sobte vaig sentir els plors d’un nen i no sabia d’on venien, però sentia que l’havia d’ajudar. Criadava « mama » amb una veu peculiar, coneguda, era el Vadim! Però no podia ser ell, jo era  a la universitat i ell era a Andorra. Vaig començar a anar a les palpentes per per ajudar-lo, m’estava tornant boja, no trobava la sortida, no el trobava a ell ! Vaig notar una mà que em tocava l’esquena i, de sobte, no vaig sentir res més.. era a terra i no podia aixecar-me, estava immòbil. Més tard sentia el pare que cridava el meu nom, vaig obrir els ulls, tot s’havia acabat com si fos un malson.