Dia: 9 de desembre de 2012

Raül Benet _4t A EA SEGONA ESENYANÇA ORDINO

Sembla que el cel s’ha pintat de gris. Els ocells no surten dels seus nius, i les pedres canten en tons greus. Poques són les fulles que gosen a desenganxar-se, i a volar. Volar amb les ales del vent, sobre un món pintat de gris. Elles intenten desviar la mirada, però pocs paisatges són agradables. El monstre s’ha aixecat, i ha decidit cremar-ho tot. Les seves flames són negres, i la pudor del fum recorda la mort. Llavors, mars i munta-nyes, s’enlairen, desafinats. El monstre, sorprès alça la mirada. La terra s’ha enfadat, i ella i tots els seus fills, han decidit lluitar. El vent s’alça i bufa, fortament les fosques flames. S’ha acabat l’espera. Endavant. No dubtis.

Clara Naudi_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

El pas del temps és imprevisible, no es pot determinar. De vegades m’aixeco i penso què podria passar demà. El temps pot passar més o menys ràpid, tot depèn del seu desig. És l’eternitat. Tothom vol agafar-lo però ningú no ho aconsegueix. És difícil d’explicar. Pot ser el futur o el passat. Ha traspassat totes les èpoques. L’home n’ha creat una mesura per l’evolució a través dels segles. Tothom vol controlar-lo o escapar-ne. El moviment es realitza en el temps i si s’aturés res es mouria.  Amb el temps, els sentiments se’n van, fins i tot els més bells, oblidem les veus i les cares. Amb el pas del temps oblidem les paraules.