Nuno Tiago Machado_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquell restaurant m’agradava, era acollidor, tranquil, simple, el bar era del meu oncle. Quan anava allí sempre menjava amb tota la família, tots junts en una gran taula. Ens reuníem per a celebracions com aniversaris, Nadal, Pasqua… Aquestes festivitats duraven molt temps, sempre tornàvem tard a casa. Però el moment que més m’agradava era mentre esperàvem que arribessin totes les persones, s’obria la porta i jo la mirava esperant aquella persona. Era sempre dels últims d’arribar, era el meu cosí Bruno, quan ell arribava jo somreia, sabia que ens ho passaríem bé amb ell, ara el trobo a faltar. Ens ha deixat, se n’ha anat.