Sílvia Gancedo _1r B Batxillerat EA DE BATXILLERAT
Inspiro profundament i obro els ulls. Només veig fulles de tots els colors que llisquen pels arbres i que, després de seguir un llarg recorregut ballant amb el vent, arriben al terra i envaeixen el carrer. És com si tot seguís el ritme dels nostres cors que avui bateguen com mai. El riu, al nostre cantó, canta una simfonia que li dóna al moment un to màgic. L’agafo de la mà i m’abraça. El trobava a faltar, i molt. Em sento lliure. Estúpidament feliç. Vull aturar el temps, congelar el moment i tancar-lo en una ampolla. Sé que ell desapareixerà. És fosc i encenc la llumeta de la tauleta de nit. No hi és. Ha desaparegut. Ho sabia.