Dia: 28 de febrer de 2013

Elisabeth Fernandes _Estètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tres de la matinada. Estic desperta. Tanco els ulls. Intento no pensar en res. No puc. No puc deixar de pensar en ell! És sorprenent com apareix una persona a la nostra vida i es converteix en indispensable. Només penso què em dirà demà i ja em suen les mans. Estic nerviosa. Tinc por de les seves paraules. Sé que no sent el mateix que jo, però tinc la necessitat d’estar al seu costat i compartir-hi tots els moments que pugui. És un sentiment estrany. Un noi ocupa el meu cor i és el pilar de la meva vida. Les imatges dels somriures que hem compartit em persegueixen.

Saskia Medina _Est. i Cosmètica C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Mai han estat a la cua de l’atur, mai han treballat sota la tempesta, mai s’han manifestat, mai han estat aprenents i tampoc oficials, mai la policia els ha regirat la cartera, mai els han retingut a cap frontera, mai els han reprimit. Mai han omplert la nevera… No comprenen, no entenen, no saben què sent la gent del carrer. Si ningú els posa fre mai raonaran, hem de lluitar, hem d’insistir, ens han d’escoltar. L’home pobre és qui pateix l’opressió. Lluita per la teva vida i no deixis que ningú decideixi per tu.