Dia: 12 de març de 2013

Anna Sánchez _1r Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Tota la tarda he estat asseguda a la platja i ara comença a ploure. Em disposo a caminar mentre les gotes de la pluja ja recorrien el meu cos. Decideixo tornar a casa passejant per la vora de l’aigua, allà on el mar em pot acariciar els peus. Mentre jo seguia filosofant sobre el sentit de la vida, l’arena persistia a mostrar el meu rastre al món. No obstant això, aquell mantell blau amb rancúnia acumulada insistia que ningú el descobrís mai. En aquell precís moment em va caure la bena dels ulls: l’únic sentit de la vida és lluitar per tal que les teves petjades no desapareguin malgrat saber que ho faran.

Anna Fonte _1r Batxillerat C COL·LEGI SANT ERMENGOL

Alçà sa mirada negra i penetrant i la mirà, era del tot cert que aquell “Sí vull” era el que els faria romandre junts eternament. Ell, li dedicà la seva última mirada de promès i recordà molts dels bells moments que havia compartit amb el seu amor: passejos per la riba del parisenc riu Sena, cançons dedicades a la ràdio, tombs pels jardins de Versalles, carícies en miradors des d’on llur país els dedicava una postal… I sense adonar-se’n, els seus llavis havien segellat el compromís que s’havien jurat des dels setze anys. El món s’aturà per a ell, però, aparentment, continuava el seu cicle natural. S’havien jurat amor etern.