Dia: 27 de març de 2013

Clàudia Alonso_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Amb el pas del temps he après a riure de la vida, de mi mateixa, de totes les vegades que he caigut i de totes les que m’he aixecat. Somriuré per les meves alegries i les meves desgràcies, deixant enrere allò que els altres pensin. No em cansaré de lluitar, no retiraré tan fàcilment tot el meu exèrcit. No em quedaré parada veient com passa el temps, no penso deixar que res m’afecti, aquesta vegada no serà el destí qui decideixi per mi. Aquesta vegada decideixo jo. Arribaré el més alt possible. Menjar-se la vida, beure’s la por.

Mercè Rodríguez_2n batx C. COL·LEGI SANT ERMENGOL

Ell notava les seves llàgrimes rodolant per la galta. Sentia el cor d’ella bategar a la vora del seu pit, però encara fora d’ell. Volia travessar nedant el blau dels seus ulls, acariciar eternament aquells cabells, volia tastar els seus llavis per descobrir que tenien gust de la sal del mar on s’acabaven de banyar. Però ella  era massa lluny. Sempre hi seria.
Es talla l’abraçada, un breu petó, ni a la galta, al front, bona nit i fins que la casualitat els torni a ajuntar. Un car­rer, una plaça, un vagó: li era igual. Veient-la ell era feliç i sabia que ella també.