El temps passa volant

Laia Capdevila_1ère Compt i Ges. LYCÉE COMTE DE FOIX

El temps em passa molt ràpidament. Jo ho noto, tot i que encara estic en la joventut. Em paro a pensar i recordo tots aquets anys enrere: sembla un tancar i obrir d’ulls. En veritat, això que el temps passi tan ràpidament em fa  por, perquè al dia d’avui tinc 16 anys però demà ja en tindré 30 i m’haurà passat mitja vida sense haver-me’n adonat. Jo crec que has de gaudir dels amics i sobretot de la família, que és la que sempre estarà al teu costat. I per més problemes que tingueu, recordeu que tot té solució i que sempre hem de tenir un somriure i tirar endavant, perquè la vida és molt curta i no està feta per perdre el temps…

Que no s’apagui mai la llum

Stephanie Mendes_1ère Comp. LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan estàs al límit de l’abisme, quan creus que ja no hi ha solució, arriba algú que, enmig de la foscor, encèn un llum. O potser tot comença en un cotxe camí de la platja, amb un cel blau intens, un sol gegant i una cançó que no oblidaràs mai. Els vidres del cotxe estan oberts, no estem sols, el vent ens fa voleiar els cabells, les nostres mirades es troben pel retrovisor, les nostres mans estan per fora de la finestra com si volguessin parar l’aire, es volen agafar, però la clandestinitat les uneix amb més força. Sense adonar-nos-en, comença una gran història que segurament ens farà volar cada cop que soni la nostra cançó.