Olga Molina_3ème H LYCÉE COMTE DE FOIX
Quan era petita la foscor no m’agradava gens. A les nits tenia por que sota el llit hi hagués algun monstre que em volgués fer mal. Ara que ja sóc més gran he entès que els pitjors monstres, els que fan més mal i que ens poden impedir avançar en la vida, som nosaltres mateixos, els “monstres interiors” contra els quals hem de lluitar. Amb el temps aquests monstres es fan més grans, més forts, potser més importants, però la nostra consciència, que es fa més sàvia cada segon que passa, crea armes. Cada vegada tenim estratègies noves per vèncer-los. Potser morim quan ja els hem vençut tots, quan no tenim res més contra què lluitar.