Dia: 15 de maig de 2013

Adrià Ortun _1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Abans que torni el pare a rescatar-me quan vegi que no estic fora com tots els altres, que encara segueixo al meu llit mentre la casa s’enfonsa sotraguejada pel tremolor, em despertaré i sortiré al carrer. Així no haurà d’arriscar la seva vida venint-me a buscar.
Vaig pensar amb força per tal de poder calibrar la màquina mentre posava una moneda dins la clivella. La cabina, llavors, va començar a fer sorolls estranys. Els llums s’encenien i s’apagaven. Em vaig transportar, però en acabar el viatge res havia canviat, només jo. Ara duc a la cara un somriure. A sota hi ha pressa. Un altre nen espera per pujar a l’avionet de joguina.

Mireia Martorell _1r Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Davant la finestra, la neu cau tranquil·lament. Em vesteixo, esmorzo i   decideixo sortir. Abriga’t bé! –sento que crida la mare–. L’entrenador em saluda amb el fil de veu del matí, està content. La música ressona per tot l’automòbil, està molt forta, m’agrada. Cantem animadament cada paraula de la cançó i ens mirem amb un gran somriure. Revolt a dreta, a l’esquerra i ja hi som! Freno de mà i em fico les botes, el casc… Obro la porta i surto. Un bon escalfament i estiraments. Em calço els esquís, estic preparada, entusiasmada, per fi ha arribat el moment. Agafo amb força els bastons i deixo lliscar els esquís per agafar velocitat.