Dia: 20 de maig de 2013

David Cruz_2n Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Un dia em van presentar un noi. Era de la mateixa edat que jo. No era molt sociable. Al cap de poc temps va començar a parlar més, a sortir… es va integrar bé. Vam començar a agafar confiança, érem inseparables. Érem com germans que mai havíem tingut… A l’any de conèixer-nos, vam començar a separar-nos fins que un dia jo vaig marxar del poble. Vaig perdre tota la comunicació amb ell, fins que em vaig assabentar que havia mort. Al dia següent de saber-ho vaig tornar al poble, i quan em vaig veure reflectit al mirall de l’estació vaig observar amb horror que el meu amic s’havia convertit en el meu reflex.

Vicente Alcolea_2n Batxillerat INSTITUT ESPANYOL

La pluja em mullava els cabells, les gotes recorrien la meva cara i es fonien amb les llàgrimes. Ell havia marxat i m’havia deixat sol a la ciutat sota la pluja. Vaig començar a córrer sense fer cas de la gent del voltant, només volia trobar-lo, encara que sabés que mai no ho aconseguiria, que mai més el tornaria a veure. No volia acceptar aquesta idea. Vaig continuar corrent, ja no sentia ni la pluja caient sobre meu. Era de nit, el meu mòbil no deixava de sonar. Fins que vaig caure. Notava la fredor del terra a la cara i com em sortia sang del cap i allà em vaig quedar, sol, estirat a terra esperant algú que no arribaria mai.