Dia: 10 de maig de 2013

Marc Gómez _2n Artístic EA DE BATXILLERAT

Em vaig llevar a les nou del vespre, com cada dia, quan el sol ja havia tombat. El primer que vaig fer va ser aixecar les persianes que em protegien de la radiació mortal del sol que ja s’havia amagat. En uns altres temps hauria obert la finestra per ventilar l’habitació, però el 2098 la contaminació de l’aire era letal, així que vaig engegar els extractors i vaig esmorzar una d’aquelles pastilles que em proporcionaven energia per a tot el dia, ja no recordava com era el menjar real. No em vaig dutxar a causa del racionament d’aigua. Finalment, em vaig ficar la mascara anticontaminació i vaig agafar el metro cap a l’oficina, on vaig ser tota la nit. Quan vaig arribar a casa, l’alarma del rellotge va sonar, era l’hora de baixar les pesades persianes d’acer i ficar-se al llit.

Emma Arcelin _2n Artístic EA DE BATXILLERAT

És difícil saber quan tu i jo vam començar a canviar, a partir de quin moment ens vam tornar tan diferents. Veig com han evolucionat les nostres vides, potser una cap a millor, i l’altra cap a pitjor, no ho sé. I sento que aquells temps en què caminàvem paral·lelament han agafat una direcció que no té volta enrere. Totes aquelles decisions que vam prendre, algunes de bones, altres de dolentes, ens han fet arribar fins aquí, fins a un punt en què ja no ets la mateixa, en què ja no et reconec, així com tu no em deus reconèixer a mi. Tot és tan diferent ara, que és molt difícil saber quan tu i jo vam començar a canviar.