Dia: 19 de maig de 2013

Ona Vicente_4rt A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em llevo i veig un missatge de text: “Estic treballant, t’estimo petita”, enviat a les set del matí. Baixo a buscar un cafè a l’Starbucks, són les 9.32 del matí. Fora veig tota la gent amuntegada al carrer, uns cridant, uns plorant. Què ha passat? Pregunto a una senyora, que entre plors assenyala la gran pantalla de la plaça amb el dit. No pot ser… Les tor­res… Uns avions han impactat contra elles. Déu meu, el meu pare està treballant a la tor­re 1… Ha passat tot massa ràpid. Veig com, uns quants afortunats, surten de la torre, no el veig sortir. Conservo les esperances espero que pugui… Un moment, la torre 1… s’acaba d’enfonsar.

Sara Cáceres_4rt A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sé que res serà igual quan passis la porta. Sé de bon tros que et necessitaré més que mai i que no hi seràs per regalar-me un somriure, per abraçar-me i mirar-me als ulls o per agafar-me la cara i fer-me un petó. Sé que et trobaré a faltar com no he trobat mai a faltar ningú, perquè has estat tu qui, en aquest poc temps, m’ha fet sentir especial. Has estat tu la raó per la qual m’aixecava amb un somriure a la cara i desitjava arribar mitja hora abans només per poder romandre al teu costat, una estoneta més… Tu ets la persona a la qual em podria passar el dia mirant i no me’n cansaria mai, simplement perquè t’estimo.