Dia: 11 de maig de 2013

Neuza Torres _2nd C/D/E (4) LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai saps què fer, o què dir i sobretot quan et demanen de fer un microrelat i no et ve cap idea al cap. Intentes començar a escriure, però segueixes sense inspiració, cada cop tens més caràcters, i això t’anima. Veus el teu petit text augmentant, fent-se gran a poc a poc. Però i què? Encara et falta més de la meitat, i ja has escrit tot el que podies haver escrit sense tenir inspiració. Penses. I tornes a pensar. Però res. Segueixes com al principi, veus els teus companys que escriuen, escoltes tots els teclats dels ordinadors, i tu aquí… Fent un microrelat, descrivint els teus pensaments. Et falta poc i ara sí, ho pots dir: acabat!

Amèlia Cruz _2nd C/D/E (4) LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic nerviosa. Totes les noies van d’un costat a l’altre. Unes, assagen. Altres, es maquillen. La professora no para de cridar: ella, està encara més nerviosa que nosaltres. Són les nou i la sala comença a omplir-se. Intento assajar però em quedo en blanc. La meva amiga m’obliga a tranquil·litzar-me perquè diu que la poso encara més nerviosa. Un silenci absolut apareix pels passadissos: el festival ha començat. “I ara, un fort aplaudiment per a les Seventeen Dance!”, s’apaguen els llums, s’aixeca el teló. Sense adonar-me, ja he començat a ballar. M’ho estic passant com mai: el públic crida, aplaudeix. Tot ha sortit a la perfecció!