Helena Esteban _3r B 2a ESCOLA AND. ORDINO
Jugaven en aquella casa tan tenebrosa i desconeguda. Ella era prou valenta per amagar-se sola en algun indret d’aquell lloc. El seu germà va entrar en una sala il·luminada i espaiosa, va fixar la vista en el vell i fosc armari que s’hi allotjava. Va pensar que la ingènua de la seva germana s’hauria amagat en aquell lloc tan evident. En el buit que hi havia entre les portes del moble, hi va veure l’ull blau i gran, l’olor suau i perfumada que desprenia la nena, i fins i tot s’hi dibuixava una petita boca amb una expressió singular: d’una segura derrota. Finalment, ell va somriure decidit i va obrir l’armari… No hi havia ningú.