Dia: 25 de maig de 2013

Gloria Costa __2nde B LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia fred de gener. L’únic que s’escoltava eren l’anar i venir dels cotxes. Jo em passejava pel carrer pensant en els homes que havien de marxar a la guerra, i sobretot en la gent que jo coneixia. Vaig seure en un banc. Darrere meu es va parar un cotxe, del qual va sortir en Joe, es va seure al meu costat i em va dir que no anava a la guerra, que es quedava aquí amb mi. Jo estava molt contenta, no marxava, no es moriria. Tenia els ulls plens de llàgrimes, però no eren de tristesa, al contrari, d’alegria. Ens estàvem mirant als ulls. Em va estirar del braç cap a ell, i em va fer un petó. Era el millor dia de la guerra.

Anna Exposito _2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic a classe, no aguanto més. De cop, el professor diu que les classes ja s’han acabat. És molt estrany, encara falten dues hores per poder sortir. Sortim de classe, com sempre juguem a fet i amagar. Deu, nou…, encara no sé on em puc amagar, començo a córrer per aquell carrer buscant un bon lloc. Per fi veig un car­reró fosc, m’amago allà. No vénen a buscar-me. Torno per veure si els trobo però ja no sé on sóc. El carrer ja no és el mateix! Començo a córrer, però tot ha canviat. De cop, una ombra s’apropa cap a mi. No em puc moure. Què m’està passant? Aquella persona em toca i em diu: “Aleix, despertat! Ja t’has tornat a dormir?”