Cristian Revert _4t C INSTITUT ESPANYOL
La nit havia estat plàcida, però freda, amb somnis encoratjadors que em portaven a veure amb claredat que tot era possible. Vaig desar amb cura la pell amb què m’havia abrigat a la nit i vaig sortir amb decisió del tipi. Mentre corria anava recordant la visió del somni on un home no podia moure les cames. La sensació de poder córrer em feia intuir que jo era aquell home. De sobte, vaig sentir a la llunyania la remor dels càntics de la meva tribu. Em vaig aturar, i de genolls, el meu cor es va encendre en l’amor que sentia per la terra. L’home dels somnis tornava a alçar-se.