Dia: 16 de juny de 2013

Marina Centelles_2nd E LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo aquella nit d’hivern, en què estava asseguda sobre el llit, amb la ment en blanc. Mentre fora, la neu que queia, cobria a poc a poc el paisatge. Miro l’habitació, la recorro amb la mirada i en faig la volta. Del meu prestatge, sobresurt un vell àlbum que mai m’havia parat a mirar. Avorrida i curiosa, m’aixeco, me’l miro i l’obro impacient. Passo a poc a poc les pàgines, fins que em paro en aquella foto. De cop m’envaeix una calor que em fa sentir bé. El reconec, era ell. Trobava a faltar aquella sensació. No em quedava res, només aquella foto en què aquells ulls blaus i vius em van enamorar per primera vegada.

Anaïs Montoto_2nde C LYCÉE COMTE DE FOIX

Feia només una setmana que Camael, el líder dels àngels, havia acceptat que l’Evelyn renunciés a les seves ales. En un petit carrer de París, una jove d’uns disset anys estava parlant amb un home d’uns dos anys més que ella. Eren l’Evelyn i el William. Estaven asseguts en un banc, el noi s’apropava cada cop més fins que, quan estaven a escassos mil·límetres, li va fer un tendre petó als llavis. Aquell petó per a ella va fer que una atmosfera màgica l’envoltés. Mai no havia sentit el que sentia, els àngels no sentien el mateix que els humans però, en passar tant de temps entre ells, l’Evelyn tenia aquells sentiments: estava enamorada.