Malpensat

Pau Nicolàs Casas _4t ESO B COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Després d’intercanviar insults i raons oposades sobre matèries inapropiades respecte al tipus de sopa, ell s’aixecà de la cadira i marxà cap a la cuina amb un pas viu i decidit i agafà un ganivet. Aleshores, astorat, vaig reflexionar escapolint-me en diàlegs interns, preguntant-me si tenia la intenció remota i insensata de fer els honors de clavar-me una ganivetada al cor amb la total intenció de matar-me, i davant de tota la gentada capficada i distreta en els acudits no gaire divertits, que ja eren rutina dels dinars familiars. “Sóc, definitivament, un malpensat”, vaig pensar, mentre ell tallava el pernil ibèric de casa bona.

Benvingut

Maria Echevarria _4t ESO B COL·LEGI MARIA JANER

Tres quarts de set del matí. M’aixeco, vaig al lavabo, em miro, tinc els ulls inflats de tant dormir i els cabells embullats. Obro l’armari i em poso el primer que trobo. Intento fer el possible per canviar la cara d’adormida. A la cuina, hi tinc un entrepà i un got de llet. Menjo tranquil·lament, sense presses. Tot d’una, miro el rellotge i me n’adono que queden 5 escassos minuts perquè passi l’autobús. Em rento les dents, marxo amb pasta encara a la galta… Baixo, ara sí,  amb rapidesa fins a la parada. A punt d’arribar-hi, passa l’autobús davant dels meus nassos i algú a dins fent-me un somriure maliciós.