Soraia Rodrigues_3r D INSTITUT ESPANYOL
Era abril. Tornava a sentir el buit de no haver sabut mai la persona que eres. Mai no havia gaudit de la teva veu, ni m’havia embolcallat el teu somriure. Era estrany, t’enyorava tant! Trobava a faltar algú que no havia vist mai. Una nit, però, vaig percebre una veu, no estava segura de si era un somni, restava amb els ulls tancats, tot era molt fosc.
–“He hagut de marxar tan d’hora que no he pogut conèixer la meva petita. Ho donaria tot per poder tornar enrere i poder estar amb tu. Quan som vius no ho valorem prou. Ets una noia forta, sé que assoliràs tots els teus objectius. Malgrat que no em vegis, estaré sempre al teu costat.”