Dia: 16 de desembre de 2013

Mònica Barbosa _3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan tots érem petits i anàvem de viatge, tots dormien excepte tu i el teu pare. Tu només et fixaves en la carretera i pensaves que el teu pare era el millor. Com podia conduir de nit? Havia de tenir algun poder. Sempre he volgut ser com ell, conduir o caminar en la foscor. I si el nostre pare se’n va? Què farem? Sentir-nos orgullosos i agafar el cotxe amb precaució com feia ell. El nostre pare sempre hi serà, ens protegirà allà on sigui i sempre ens estimarà. Però quan ell marxi una gran part de nosaltres morirà i no sabrem afrontar aquest mal. Tots els que tinguin un pare que el tractin bé perquè de pare només n’hi ha un, no dos.

Bruna Gonçalves _3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

La felicitat és la base de la vida. No tot­hom la veu i la sent de la mateixa manera però tots volem ser feliços. La veritable felicitat no consisteix a tenir-ho tot, sinó a no desitjar res. El que realment ens fa feliços és compartir un moment de la teva vida amb algú que estimes, fer un camí llarg amb un amic i que et sembli curt, que soni la teva cançó preferida, que et diguin, xiuxiuejant, t’estimo, el sabor de la xocolata, caminar o córrer sota la pluja, aquella abraçada en un dia de fred, o aquelles estupideses que fas quan ets amb els amics. Aquestes són les petites coses que ens fan valorar la vida i que ens agraden a tots.