L’últim record

MarcGaliano_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Era l’hora del descans abans de tornar-hi. Em vaig endormiscar amb l’artilleria caient a tan sols uns metres pensant en la meva família, que feia anys que no veia; recordant vagament els seus rostres i somriures de felicitat; penedint-me de no poder abraçar els meus fills encara que fos una última vegada, o besar la meva dona per dar­rer cop; imaginant que no els veuria més i lamentant no haver passat més estona amb ells, que esperaven que tornés. Em vaig despertar de sobte, ja que l’oficial cridava que havíem de tornar a l’assalt. La por ens envaïa, i ens consumia la idea de no viure un nou dia, un dia que ja no vaig poder veure.

L’equació

Antia España_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nit la senyoreta X es va enamorar del senyor Y en una discoteca anomenada àlgebra. La va mirar com un catet al quadrat i el seu cor es va posar a 7,9 graus a l’escala de Richter. Es van besar i després van fer números i estadístiques, però no sortien; que si la hipoteca, la família, els nens, la llum, l’aigua… Va ser així com Pi va entrar en l’equació. Van estar sortint amb el senyor Y 3,1416 dies. X es va sentir desplaçada com una minúscula fracció. La senyoreta X volia deixar-lo en un u sobre dos, i dos sobre dos, assassinar-lo. Però aleshores va esternudar i els seus gèrmens van provocar un tsunami a l’altra banda del món.