Dia: 12 de desembre de 2013

Laura Quintana_3è A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Fa 15 anys que ets amb mi, tot i que en tens 92. No he pogut estar tot el temps que volia amb tu ja que vivies a Barcelona. Ara que estàs aquí me n’adono que som com dues gotes d’aigua. Ens agrada l’art i la música i afrontem els problemes d’una manera semblant. Però també m’adono que el temps passa i els anys et pesen cada vegada més. La teva malaltia fa que no recordis certes coses, i tinc por que arribi el dia en què ja no em reconeixeràs… I tot i l’evidència em resisteixo a perdre’t. T’estimo.

Albert Lorente_3è A  COL·LEGI SANT ERMENGOL
Un dia d’hivern mentre el senyor Manel passejava (una perdiu blanca d’uns tres anys i uns trenta-quatre centímetres, amb el plomatge d’un blanc immaculat i una negríssima corbata) es trobà amb la Vanessa: la seva futura núvia. Una perdiu blanca amb un petit defecte… ERA HIVERN I ENCARA NO LI HAVIA CANVIAT EL PLOMATGE! En Manel li va preguntar què li passava i ella contestà que aquella nit havia posat la calefacció molt alta i s’havia llevat amb el plomatge d’estiu.