El temps que passa

John Patrick Aquitania_Micro 1 FORMACIÓ PROFESSIONAL

Somreia amb satisfacció quan començàvem a explicar-nos les nostres aventures, ens ho passàvem bé envoltats d’amics i en la intimitat. D’això ja fa alguns anys, anys d’alegria, anys fugaços al teu costat, inoblidables… Encara recordo aquells primers dies; el dia que ens vam conèixer, el dia que em vas enamorar, el dia que em vaig declarar. Sentiments que mai desapareixeran, records gravats en cintes de vídeo, guardats en un cofre fort dins del cor. Em sento molt sol sense tu. De sobte vas marxar. És una imatge borrosa. Des que et vas convertir en cendres només vull pensar en les estones meravelloses que vam compartir.

Serà meva!

Cristian Humbert_Micro 1 FORMACIÓ PROFESSIONAL

Serà meva, ho juro, tant de temps, d’esforç, tanta suor alliberada, sé que quan menys m’ho esperi i quan menys ho vulgui serà meva. Fa vint minuts que estic insistint per aconseguir-ho i sé que al final haurà valgut la pena. Tinc clar que si caigués a terra m’aixecaria i ho tornaria intentar. No em penso rendir mai. De sobte un vianant em dóna un cop al peu amb tanta mala sort que ensopego i caic a terra. Aleshores m’adono del ridícul que estic fent davant de tothom estirat a terra, amb el cap sota la paperera, intentant recollir la moneda de deu cèntims que em falta per agafar el tren.