Dia: 14 de gener de 2014

Sheila González_2n A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Aquella mirada li resultava inquietant, aquella mirada misteriosa i penetrant la pertorbava, sentia que tenia la capacitat de despullar-la i de deixar a la vista tot allò que l’atemoria, tot allò que rondava pel seu cap, tots els secrets que ella havia estat guardant amb tanta cura des de feia anys, secrets inconfessables, secrets negres. Aquell home, tres taules més enllà, la podia entendre, ell també protegia un gran secret. Quan li diria que era ell l’home que buscava? Quan es disposaria a dir-li que era ell, el seu germà?

Clàudia Pons_2n A batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Recordo una tarda en una xocolateria del carrer Petritxol. Jo contemplava els quadres d’un pintor de Figueres i tu menjaves xurros. La nata del suís se t’havia quedat suspesa al llavi, vas riure i em vas dir aquelles coses maques, mentre amb el tovalló m’eixugaves el dolç. I repeties que aniríem a ciutats que jo no coneixia, que tindríem una casa amb porxo per llegir-hi als vespres d’estiu, que ens compraríem un ciclomotor per a recórrer la costa i que cada dimarts aniríem al teatre. I jo, fascinada per l’encant del moment m’ho vaig creure sense pensar que les paraules no són més que paraules que s’emporta el vent.