Dia: 16 de gener de 2014

Carlota Veloso _1r batxillerat A INSTITUT ESPANYOL

T’agafo la mà, està freda com les nits de desembre. Els teus llavis es corben en una ganyota que aspira a ser un somriure. Ja no queda cap rastre de la  teva esplendor. Les forces amb les que encaraves el món, desapareixen. Em sento tan sola! No estic preparada per deixar-te marxar. Què serà de mi si et perdo? Sempre m’has acompanyat en l’aventura de la vida. Em mires als ulls, segueixes sent l’etern nen, el meu heroi. Em dius que m’estimes moltíssim i em deixes. Recordo l’última cosa que em vas dir, les grans persones mai moren, simplement es traslladen a viure eternament dins dels cors de les persones que deixen marcades. Somric.

Daniela Araújo_1r batxillerat A INSTITUT ESPANYOL

T’espero, tots aquests mesos només he pensat en tu, en els teus ulls, en la teva boca… Ja queda poc, però aquesta espera és molt llarga, no sé si aguantaré gaire més temps, però haig de fer-ho. Cada matí penso en tu, cada tarda penso en tu, cada nit penso en tu. Encara no t’he pogut tocar ni veure, però sé que et convertiràs en la persona més especial de la meva vida. Quan et veig a la pantalla se m’il·lumina la mirada, semblo una boja somrient a l’ordinador. Falten dos mesos, dos mesos de molta espera, et vull veure, et vull tocar, vull sentir la teva pell, el teu cor… Encara no has nascut però per mi ja ets la meva princesa.