Silenci

Daniela Pinto_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquell moment quan comences a sentir com la cara se’t mulla. Com comences a sentir els calfreds causats per l’aigua caient sobre el teu cos. L’aigua cau cada vegada més i més ràpid. Intentes buscar recer d’aquestes gotes furioses que baixen en picat fins que col·lideixen contra alguna cosa. Un paraigua, un edifici, un arbre, el que sigui. Busques i rebusques, però no en trobes. És en aquell moment que penses si realment val la pena fugir d’aquesta pluja. I en aquest precís instant, t’adones que et sents bé, que trobes la pau interior. Ets sents pur, realment pur. L’aigua elimina tots els teus dubtes, totes les teves preocupacions.

Ella és perfecta…

David Pérez_1ère SA LYCÉE COMTE DE FOIX

Ella té les formes perfectes, les mesures ideals, qualsevol home la desitja, alguns fins al punt d’estimar-la amb tal voluntat, emoció i eufòria que no es poden deslliurar de l’amor que els té empresonats. Només un grup reduït de privilegiats arriben a conquistar-la. Però no és un camí fàcil, és ple d’entrebancs, l’has de conèixer a la perfecció, avançar-te als moviments dels altres pretendents que són capaços de fer qualsevol cosa per posseir-la. Ella no es deixa fer, també busca la persona perfecta que la faci arribar al punt més àlgid de la seva vida, aquell que d’una revifalla de sentiments sigui capaç de posar la pilota al fons de la porteria.