Dia: 25 de gener de 2014

Renata Santos_TES LYCÉE COMTE DE FOIX

I l’amor és… què en sé jo! No es pot definir realment què és l’amor. Crec que l’amor és no saber efectivament què és, però sentir tot el que ell ens porta. Penso que és un fort desig d’abraçar les persones que més estimem, amb tot el que això que comporta: passat, somnis, projectes, manies, defectes, gustos, virtuts. És pensar a renunciar i renunciar a la idea de renunciar, per sentir la pau que ens transmeten aquestes persones. És un sentiment present en els millors i pitjors moments de la nostra vida. És voler protegir aquelles persones de tot el mal i sentir que sempre valdrà la pena lluitar per elles.

Alexi Riba_TSA LYCÉE COMTE DE FOIX

Està connectat, confinat, sol, al seu llit d’hospital. Diu a la seva mare de confiar en la medicina, però en el fons, el seu cor guarda la seva desesperació. Fa creure als seus germans petits que és només un joc, quan l’operen. Ja no té cabells i se li fa difícil respirar. La quimioteràpia el deixa sense energia per parlar i les visites es fan poc freqüents. Fa olor d’hospital, el mateix gust amarg de la sensació de no tenir el control de la seva vida. Ell escolta els metges parlar de manera incomprensible. Està condemnat i només té 16 anys… Però, li queda l’esperança, aquella sensació que li fa veure cada minut com un regal.