Dia: 24 de juny de 2016

Marta Mateu_4T D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Es va tancar la porta. No es tornarà a obrir. El cor se’m fa petit. Em pregunto: i si es tanquen més portes? La foscor m’atrapa, m’envaeix els pensaments. La incertesa no em deixa pensar. Aquest futur inexistent, desconegut, pren de mi totes les forces. Tenim un futur? Una incertesa que mai acabarà. Ens esforcem per planificar-ho sempre tot, a la vida. I aquests esforços potser no serveixen de res si es tanquen més portes. Hem d’aconseguir obrir-les. Segur que en trobarem més. Obrir o tancar una porta que no correspon, en qualsevol moment ens pot fer triar un camí equivocat. Ara només puc pensar en el futur. Quantes portes hi haurà?

Marcel Estévez_4t D EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Un tret trencà el silenci. Ell caigué a ter­ra. En el primer moment vaig sentir-me impotent davant aquell perill. Fou una sensació que sabia que amb el pas dels segons havia d’acabar; si no, jo també moriria. En aquell precís instant vaig ser conscient que estava sol, totalment sol. No obstant això, de cop i volta, entre el núvol de pols vaig distingir una silueta. Era una persona corbada de tres cames. Jo, petrificat de sorpresa, vaig mirar-la. Ella s’aturà davant meu, elevà la mirada i digué: “Nét meu, en la pau els fills enterren els seus pares; la guerra altera l’ordre de la naturalesa i fa que els pares enter­rin els fills.