Gràcies a elles

Ana Sofía Jorné Trovisco_3r C COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Ara soc bastant feliç. Ja no estic sola.
Encara recordo quan la Sheila anotava al telèfon tot el que li vaig explicar el dia que ja no vaig poder més. Ara sembla que tot tenia fàcil solució, però obrir-me a la meva família i treure tot el que tenia dins no va ser fàcil. Com tampoc devia ser fàcil per a la meva mare parlar amb la senyoreta Antònia.
Les estones que comparteixo amb l’Esther, la Julia, l’Abril, la Maria i la resta de la colla són petits tresors per mi. M’agrada compartir coses amb elles. L’Esther m’ajuda a estudiar, a fer deures i també amb alguns altres problemes. Gràcies a elles estic millor i conec la felicitat.

Una sensació desconeguda

Pol Estany_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Aquell dia d’estiu em trobava bastant estrany. No podia parar de mirar-la, era involuntari. Una sensació desconeguda em recorria tot el cos. Aquells cabells llargs, llisos i rossos. Aquells ulls blaus com l’aigua del mar, aquella boca petita amb els llavis vermells. Em passava una bona estona mirant-la, sense fer res. Només mirant-la. Era perfecta, mai havia vist ningú com ella. Allò no m’havia passat mai. Començava a entendre el que em passava, però no del tot. Diria que sentia alguna cosa per ella, però sense saber del tot què. Era una cosa màgica, m’acompanyava tot el dia. No n’estic gaire segur, però crec que estic enamorat.