Mes: maig de 2019

Glen Hernandis Ferrer  3rB Col·legi Andorra se Ordino
Faig 4t curs de primària i tinc 9 anys. M’ho passo bé sol, però m’agradaria tenir un amic, un amic de debò, un amic que m’entengués, un amic que volgués escoltar les meves ximpleries i les idees bones que tinc en ment, però ningú vol estar amb mi, creuen que estic boig, que les idees que tinc no es poden realitzar ara mateix. Però jo crec en les meves idees i les duré a terme encara que necessito algú que m’ajudi, i ningú vol ajudar-me. La mateixa nit vaig notar que el meu peluix creixia i que es podia moure. Em vaig aixecar i d’un bot vaig sortir del llit com un coet: el meu osset de peluix era viu, i jo el nen més feliç del món.

Neuza Rodrigues 3rB Col·legi Andorra se Ordino
He estat hores i hores buscant, esperant, esperant trobar quelcom molt important per a mi, però no ho trobo. Vaig preguntar a tothom i tots em van dir que no sabien on és. Jo no em vaig rendir, vaig estar dia i nit buscant com una boja. Buscava per casa, pel carrer, per l’escola, fins i tot sota el meu llit, però res. No ho trobava. Estava trista. Ja m’havia cansat de buscar. Vaig arribar a la conclusió que el que estava buscant no era real. Un dia la mare va venir a la meva habitació i em va preguntar què estava buscant i per què no ho trobava, i jo, amb una cara pàl·lida, li vaig dir: mama, busco una amistat vertadera.

Raul GonzÁlez_ 3r A Col·legi anna Mare Janer
No vaig dormir en tota la nit, jugava a les 12.00 la gran final de futbol. No podia parar de pensar que ho havia de donar tot al camp. Escoltant música, vaig agafar la motxilla i vaig agafar el bus cap a l’estadi. En entrar al vestidor, els vaig mirar a tots a la cara, sabia que ho donarien tot al camp i que guanyaríem la final. Com a capità de l’equip sentia que tots confiaven en mi. Jo confiava plenament en ells. Gràcies a això vaig fer un dels millors partits de la meva vida. Amb un gol meu a l’últim minut vam guanyar la final. No podia explicar l’alegria que sentia en aquell moment, però era el noi més feliç del món.

Berta Rechi Castro_3r A Col·legi anna Mare Janer
Fas mal, molt mal. Cada dia m’aixeco pensant en com reaccionaràs al veure’m. Em jutjaràs per la faldilla que porto, perquè penses que és massa curta i provocativa. No t’agradarà el que et diré i em rebutjaràs. Però, saps què? Abans m’afectava, ara no tant. Ja no! Perquè no ets ningú per dir-me com vestir, com sentir, com pensar… I molt menys per dir-me qui soc. Perquè jo soc qui vull ser. Amb una opinió personal. Una essència que probablement no t’agrada, o potser sí. Però tant se val! A mi sí que m’agrada. Així que deixa’m viure. Perquè fas mal, moltíssim!
Estimada societat, tindrem problemes fins que no vegi cap canvi en tu.

Oscar Peixoto_3r E , EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP

Hi havia una vegada un nen que no era gaire intel·ligent, era grassonet i tothom es reia d’ell. Un dia, aquell nen grassonet i poc intel·ligent va canviar en tot: era molt més fort i en comptes de continuar en la mateixa línia, es va fer tot un geni. Tothom el volia conèixer, ser el seu amic i en poc temps va ser el centre d’atenció. Des de petit volia ser un professional de les motos i gràcies al seu esforç i dedicació i als seus pares, aquell somni es va fer realitat. En qüestió de temps va començar a competir contra els millors professionals i aquell nen que de petit ningú coneixia va acabar sent famós.

Jester Romero_3r E EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
Hola, em dic Josep i tinc 62 anys. Us explicaré en fets reals la inundació d’Andorra. El 1982 va haver-hi una inundació molt gran a Andorra. Es va desbordar el riu Valira i jo em vaig salvar pels pèls. Quasi em cau un despreniment de terra a sobre. Era al jardí de casa tranquil·lament fent una barbacoa quan, de sobte, vaig sentir un soroll de despreniment. Va caure a sobre de casa i casa meva va quedar-se enterrada fins que, per sort, els caps de casa van poder salvar-me’n una part.

LAURA ARMADA_3ème B Lycée Comte de Foix

Era una nena molt normal, amb uns pares com tots. Però de sobte tot va canviar per culpa d’aquella discussió. Els pares estaven enrabiats amb ella. A partir d’allà, tot va començar a empitjorar-se. Les discussions a casa ja eren el pa de cada dia. Ella va acabar sagnant, el seu pare va descarregar tota la seva ràbia en ella. Tenia molts amics, però això no li va explicar a ningú. Tenia por del que podrien pensar dels seus pares. Davant de la gent es feia la feliç i que no tenia problemes, però quan arribava a casa ja sabia el que li tocava. L’endemà ningú sabé d’ella, però va arribar el moment en què va dir adeu a tot.

Eric Sajous Movellan_3ème B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un molt bon nen, l’Ericotens, havia estat un jugador de futbol, molt esportista, sempre es cuidava, i només menjava coses bones per a la salut. Tenia un dels millors cossos del món, molt musculat i bastant guapo. Ell mai havia fumat, ni cigarretes, ni porros, mai havia begut alcohol ni res que li anés malament per a la salut. Però un dia va provar el porro i li va agradar aquella sensació que li donava al cos. Llavors, va seguir fumant i això li va arruïnar la vida, perquè ell es dedicava al futbol. Un dia va mirar aquella joguina damunt la taula, amb un gallet, la va agafar, la va posar sobre el seu cap, i va prémer!

Pere Aché Jiménez_4t C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Des que era petit els meus pares m’han ensenyat a cuidar-la i a respectar-la. La muntanya ha estat un punt molt important en la meva vida, ja que és un entorn on tot sembla més fàcil del que és. Totes les preocupacions se’n van amb el vent d’alta muntanya. Allà a dalt, et sents lliure, lleuger, i et trobes amb tu mateix. Dalt del cim som tots iguals. La muntanya ens acull i ens permet escalar, córrer i esquiar en els seus dominis, i, a canvi, ens demana respecte i humilitat. Fet molt important que no hem d’oblidar. El que més estimo de la muntanya és el seu sol quan es pon. Moment màgic que permet descansar físicament i mentalment.

Carlos Sáez Ramos_4t C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Vam arribar a la part antiga del poble. Els carrers eren estrets i costeruts, habitats per cases blanques, amb portes de fusta vella i finestrals petits amb barrots negres. Hi havia anat amb els meus cosins i els meus pares. Un vilatà, en veure’ns acalorats per la pujada, la humitat i l’esforç d’ar­rossegar les maletes, ens va oferir ajuda i ens va guiar fins a l’hotel. Vam entrar a les habitacions per deixar les maletes i informar-nos d’on menjar. Més tard, vam endinsar-nos fins a arribar a la part nova de la vila i, mentre miràvem la posta de sol, vam gaudir de la màgia que desprenia la llum de l’entorn en companyia de la família.

Naiara Liñan_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Mama, papa anem al cinema? Filla sempre estàs amb el mateix! Hi havia una vegada fa molt de temps…
Una noia va anar amb la seva família al cinema, per celebrar el seu aniversari, anaven a veure una pel·lícula de por. Quan ja estaven a casa la nena se n’anava a dormir i per art de màgia es veia lligada al llit i no podia parlar. 5 minuts després la nena de l’aniversari li pregunta a la seva mare.
Mama quan arribem a casa, no em passarà això no?
I la mare li va respondre que no! Quan van arribar a casa ja imagineu el que li va passar… Cada cop que tothom anava a veure aquella pel·lícula desapareixia com si mai hagués viscut.

Adrià Pérez_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Hi havia una vegada un home que es va aixecar del llit. Quan es va posar dret va notar que el terra es movia com si fos un terratrèmol però molt més exagerat. L’home va començar a tenir un mal de cap horrible, tant que es va desmaiar. Al despertar es trobà en el mateix lloc, però amb la seva casa una mica canviada. Els mobles estaven pintats de rosa, destrossats pels costats i feien olor de fusta cremada. De cop sona una cançó de la Pantoja. L’home perd el coneixement a l’escoltar la terrible cançó. Al despertar s’adona que tot havia estat un somni fastigós i no es volia aixecar…

PAU SÁNCHEZ ASENSIO_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Enmig de la muntanya hi ha una mansió abandonada des del 1978. La seva propietària era molt, molt rica. Era tan rica que el seu vàter era d’or. La dona patia de quatre tumors al cos. Els metges no van aconseguir fer res i després de patir durant dos anys, la dona va morir a l’habitació de la seva mansió.
Avui uns amics i jo hem decidit anar a la mansió de la muntanya per fer una festa. La festa està plena de gent. Una noia entra en una habitació per practicar sexe amb un noi. De sobte, noten alguna cosa i troben una dona al llit mig podrida, el seu cos sense vida s’enlaira suaument. Finalment, una explosió misteriosa ens mata a tots…

Sergio Guerrero_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

–T’estimo. –Li va xiuxiuejar. Ella no somriu, no s’enfada, no crida, no plora, sembla que no sent… El seu rostre roman intacte igual que el seu cor. –“Memento”. –Respon ella. Recordar és el que no pot deixar de fer. L’amor ens va tornar cecs. –Diu ell. Tot i així, l’esperança és l’últim que es perd i més quan no tens res a perdre.

Ismael El Asli_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

El tenia a la mà esperant que el professor ens distribuís els exàmens de la setmana passada. Com sempre jo vaig tenir un vint i ja en portava trenta seguits. Però, tenia un secret. Un bolígraf màgic, amb el meu nom, brillava, tenia la mida ideal i era com si estigués fet per mi. L’endemà, el vaig utilitzar en una activitat notada i va anar a la perfecció, un cop va acabar va sortir de la meva mà directe cap a l’estoig. Tornant al tema tenia trenta vints, però no sé per què tenia l’alarma del meu mòbil fixa al cap i també la veu de la meva mare dient que em despertés. I si tot era molt bonic però només un somni i res més?

Eluan CERDAN SUAREZ_3ème D LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa sis anys, a l’escola primària, amb la meva classe de CM1, jugàvem nens contra nenes (polis i lladres), durant els patis i a l’hora de cantina. Ens vam passar tot l’any jugant-hi. Quan vam passar a CM2, també hi jugàvem. Fins que un dia el nostre professor ens va prohibir de jugar a aquell joc, perquè empenyíem els petits o fins i tot els tiràvem a terra. Quan intentàvem jugar-hi, sempre ens castigava sense baixar al pati durant una setmana! Durant tot l’any ens vam quedar sense jugar però sempre ho intentàvem. La meva classe, inclòs jo, ens vam quedar traumatitzats, i des d’aquell any ja no he tornat a jugar a “polis i lladres”.

Ruben Lima Fernandes_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Feia uns dies que als meus somnis apareixia una silueta d’una nena, no importava el que somniés, que la silueta de la nena sempre hi era. Fins que en un somni d’un dia de pluja amb carrers fantasma on no hi havia ningú, la vaig veure al fons caminant sola. Vaig començar a córrer i la vaig agafar pel braç. Es va girar: no tenia ni cara, ni ulls, ni nas, ni orelles. I em va dir que em passarien moltes desgràcies. Em vaig despertar molt nerviós i vaig notar una ombra darrere meu. En aquell moment no vaig tenir el coratge per girar-me i em vaig tapar el cap amb la manta. Al matí, quan em vaig aixecar, ella estava davant meu, mirant-me.

Valeria Izquierdo Tenorio_3r D EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Arribo a casa meva, faig un sospir i em dirigeixo a la cuina; avui ha sigut un dia molt llarg a l’escola i sento que em mereixo un bon berenar. Els meus pares no són a casa, agafo unes galetes i pujo a la meva habitació. Abans d’entrar saludo el meu germà, que em respon amb un somriure trencat. Agafo el mòbil i mentre miro una sèrie em menjo les galetes que he agafat. Un dia normal a la vida d’una adolescent, suposo. Fins que de cop em paralitzo, la por s’expandeix pel meu cos, m’aixeco de cop. Si el que he sentit és el que penso que és, la meva vida canviarà per sempre. Un tret, he sentit un tret.

Pere Boltas Puigdemasa_3r C Col·legi Anna Maria Janer

Estic esperant el tren a l’estació de Barcelona per anar a València. De sobte passa un tren en direcció oposada a la meva. Al cap de 5 minuts veig una llum, allà al fons, com si vingués, i sí, és el meu tren. Pujo. Busco el meu seient. Sec. Una vegada el tren arrenca tot és estrany, com si anés en sentit contrari, és a dir, direcció Girona. No em sento a gust. Em cau el bitllet a terra i un bon home me’l recull. Aquell home em mira amb cara de pena, com si no fes alguna cosa bé. Allarga el braç per donar-me el bitllet i em diu: em sap greu. Me n’adono. Ràpidament agafo el telèfon i aplaço la reserva a València per al dia següent.

Pol Gonzàlez Llanes_3r C Col·legi anna maria Janer

Un dia rere l’altre la policia començà amb la vigilància d’una persona misteriosa. S’havien sentit moltes coses d’ell per tot arreu. Es comentava que era una persona que havia estat         en un grup sospitós de gent. Tothom tenia molta por, sobretot a les nits, perquè l’associaven a una persona descontrolada. Al final, la policia el va detenir. I ell es quedà molt sorprès, perquè es creia que tot allò que havia fet estava bé. Fins que li van dir que hauria d’anar a la presó. S’havien confós. Estava intentant ajudar-los en el cas de la banda de delinqüents. Era un agent infiltrat i ara ells havien aixafat el seu pla.